diumenge, 15 de juny del 2014

Altre gall ens cantaria!

A la majoria dels satèl·lits del nostre sistema solar els hem (han) posat noms mitològics: Europa, Pandora, Calipso..., tot i que, últimament, hem vist com els científics recorren a la literatura per donar nom a satèl·lits descoberts els últims temps: Ariel, Miranda, Oberon,... Ah!, quina força científica la del món anglosaxó, que omple la toponímia sideral de personatges shakespearians! També per aquí trobem algun estudiós ibèric que afirma que Cervantes va tenir molt a veure en que una de les llunes de Jupiter s'anomeni Ganímedes! En fi, sigui com sigui, i a banda de debats sobre sistemes de nomenclatura, aquí, arran de terra, la vida circula per camis senzills i carregats de la lògica més elemental. Així podem comprovar, cada any, com les estacions flueixen naturals, sense cap esforç aparent de forces estranyes, encara que els científics s'entestin en explicar-nos que la terra gira al voltant del sol en una òrbita el·líptica, i que si patatim i que si patatam... Però els nostres avantpassats no sabien res de moviments estel·lars i, cada any, després del descans hivernal, la primavera apareixeria esponerosa com ara: és així i ja està. Si aixequem, però, una mica el cap de terra tot és molt més enrevessat! Necessitem que les coses no siguin tan simples: som humans. Els que hi entenen diuen que som com el de Cro-Magnon, o sigui, sapiens sapiens: la veritat és que veient el nostre dia a dia, tampoc no n'hi havia per tant, i només amb un sapiens n'hi havia de sobres! El fet de ser, intrínsecament, essers socials, ens fa desenvolupar complexes capacitats de comunicació que van molt més enllà de la simple vida animal. La mitologia, com dèiem, forma part, ens agradi o no, d'aquests sistemes codificats de pertinença a una comunitat. Mercuri, Venus, Gea (Terra),... són els noms romans dels déus grecs equivalents: Hermes, Afrodita, Gaia,... De forma inversemblant, a una part significativa del poble li agrada saber que els seus Déus —grecs, romans o moderns— controlen la situació des d'allà dalt, en perspectiva zenital, a milions d'anys llum de distància. Per la meva part, jo només veig que tota aquesta colla d'essers divins es passen el dia vaguejant, o potser creant nous mons llunyans, vés a saber!, desentesos completament de tot allò que afecti als pobres mortals que habiten els seus vastos territoris. Massa feixuc i poc interessant això d'ocupar-se dels afers particulars de totes i cadascuna de les seves criatures! És més, des del famós dia del Gran Pet, podríem dir que la seva única divisa ha estat un lema bastant pobre: «Folleu i apanyeu-vos!» Així que, ben mirat, si féssim menys cas d'aquestes falòrnies divines, perdríem menys el temps i altre gall ens cantaria!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada