divendres, 22 de març del 2019

El llegir fa perdre l'escriure!

La tecnologia, per si mateixa, no és malèvola. Però, ens hem de deixar portar pels dictats de les màquines i confiar cegament amb els avenços tecnològics? Poden ser de gran ajuda, està clar, però si acaben tenint un gran poder sobre la nostra vida, és fàcil convertir-se en ostatge dels seus plans. Heu vist aquests zombis que vaguen pels nostres carrers amb la cara enganxada als seus telèfons intel·ligents? Controlen ells la tecnologia o potser a l'inrevés? Sempre ens han repetit el savi i vell consell, gravat al frontó del temple d'Apol·lo a Delfos: "Coneix-te a tu mateix". Però ara, al segle XXI, tot passa molt de pressa i ningú no té temps per a res. I menys encara per a conèixer-se: el lema ha quedat arraconat. Si tenim un mal dia i se'ns dona per fer una introspecció, les veus que sentirem dins el nostre cap seran el resultat de múltiples variables, quasi totes elles alienes a nosaltres mateixos. Cada vegada és més difusa la frontera entre les nostres veritables emocions i les consignes i manipulacions que Google, Amazon, l'Estat, o qui sigui, ens volen fer veure com a quefers propis, com a elaboracions personals. Estem immersos en una carrera dramàtica en què uns supra-organismes molt potents intenten piratejar el nostre sistema operatiu orgànic: hackejar-nos. Ara mateix una munió d'algoritmes ens estan observant i controlant: mòbil, internet, targeta de crèdit, televisió. Saben on vas, amb qui vas, què compres, quants diners et queden per arribar a fi de mes. I també saben quina revisió mèdica t'has fet darrerament i quins sistemes corporals comencen a debilitar-se seriosament. I quines pel·lícules o sèries veus per tv i quines dèries ocupen els teus pensaments més íntims. I també quines opcions polítiques són de la teva corda i, si entre els teus amics, n'hi ha algun que no agrada al sistema. O potser tu mateix, sense saber-ho, ja estàs catalogat com enemic del poble, com proposava Ipsen fa més de cent anys. No estem gaire lluny del dia en què tots incorporarem al nostre cos, ginys controlats per algoritmes que supervisaran totes les nostres constants vitals. No m'invento res: la nostra salut depèn, en un alt percentatge, de resultats que decideixen màquines, mentre els metges no fan sinó certificar-ho. I hem de pensar que totes aquestes dades, malgrat la falsa i tramposa llei de protecció de dades, hi ha algú que les controla, analitza, emmagatzema i utilitza. Cada vegada serà més fàcil que una matriu de super-dades decideixi per nosaltres: ens acostem a Matrix o El Show de Truman. Quan els algoritmes sàpiguen millor que tu què passa dins del teu cap o del teu cos, l'autoritat passarà a ells i tu no tindràs res a dir. Que siguin, doncs, algoritmes intel·ligents els qui decideixin què és el millor per a nosaltres i per la resta de la humanitat: relaxem-nos i gaudim del viatge, que són quatre dies. Si penses que, en un futur proper, potser no t'agradaria tenir aquesta actitud vital, has de fugir ara mateix i començar a córrer contra direcció i cap a un destí incert. En aquest viatge cap a la integritat personal, no prenguis massa equipatge i deixa enrere totes les teves il·lusions: pesen massa! Aquest article d'avui m'ha sigut molt fàcil de fer. Només he hagut de llegir el sempre lúcid Harari amb les seves lliçons pel XXI i copiar i enganxar. És bo és aquest paio. Perdoneu si em repeteixo. El llegir fa perdre l'escriure!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada