Cada dia que passa estem més i millor desinformats. Aquesta frase
pot semblar un oxímoron, una contradicció en sí mateixa. Però en
els últims temps ha deixat de ser un joc de paraules, per
convertir-se en una eina que els mitjans de comunicació i els
polítics han desenvolupat per mantenir-nos fora de l’àmbit de la
veritat, encara que aquesta, com se sap, sempre és relativa. Moltes
vegades els experts es contradiuen uns als altres i són també
responsables de tota aquesta cerimònia espantosa de la confusió
informativa. Estem força acostumats que els polítics diguin una
cosa i la contraria, per allò de marejar la perdiu, però la gent de
ciència, també? No és un problema només nostre, sinó que forma
part d’aquesta globalització irracional, que només té com a
objectiu l’economia. Tot s’hi val mentre el capital no en surti
mal parat. I si convé, mentir esdevé un mal menor. Ni tan sols els
països occidentals s’han pogut posar d’acord en trobar la manera
de comptar els morts provocats per la pandèmia que ens assota.
Cadascú dona les xifres que vol, sense que cap organisme independent
ho validi. Fins i tot a l’Espanya centralitzada –recordeu allò
de loparamosunidos– ningú no ha volgut imposar un criteri
per comptar el nombre de defuncions provocades pel virus, no fos cas
que sortissin xifres espantoses. A Catalunya, per exemple, el Govern
dona per bones les xifres que proporcionen les funeràries, un cop
restades les morts estadísticament considerades com a naturals i, és
clar, aquestes xifres sobrepassen en molt les ràtios de Madrid i
d’altres comunitats, que només comptabilitzen els morts testats a
hospitals i residencies. Ho fem millor aquí? Ens apropem més a la
veritat? Sens dubte. Però calia fer-ho? Ho dic perquè el preu que
estem pagant a nivell Espanya o Europa, és que a Catalunya tenim
unes de les pitjors xifres de tot l’Estat, i aleshores alguns
cínics aprofiten per dir, dia sí, dia també, que tot això s’ha
gestionat molt malament. A data
d’avui, 13/5/20, a Catalunya amb 7,5 milions tenim 146 morts per
cent-mil habitants. Mentre que a Bèlgica, que compten les dades com
nosaltres i que té 11,5 milions, és, ara per ara, el país del món
amb una taxa de morts més elevada: 77 cada cent-mil. I només en
tenen la meitat que aquí! Les xifres són les que són i no
m’atreveixo a valorar-les, simplement les poso sobre la taula. En
honor a la veritat, si els còmputs de la resta de l’Estat,
sobretot a Madrid, haguessin seguit criteris més estrictes, com els
catalans i els belgues, Espanya tindria el 50% més de morts dels que
consten ara oficialment i seria, de llarg, el país del món més
afectat. Però el Gobierno,
no ha volgut ni parlar-ne de fer els comptes ben fets, perquè les
xifres reals espantaven. I és que, tal com deia Campoamor, «En
este mundo traidor, no hay verdad ni mentira: todo es según el color
del cristal con que se mira.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada