diumenge, 15 de desembre de 2013

Qui siga lladre que siga valent!

Seguint el camí de tants i tants palaus i edificis de la ciutat, la gran creu de pedra que Carlomany havia fet aixecar el 801, vora els cingles de Montjuïc, no va poder superar les sacsejades dels forts sismes del segle XI. Les darreres troballes documentals assenyalen l’atroç terratrèmol de l’any 1022, com a culpable de que el magnífic monument —de vuitanta metres d’alçària— se n’anés en norris amb estrèpit. Conten els testimonis de l’època que, abans de cedir a la força de la natura, va trontollar de forma inversemblant durant més de dos minuts, com si un poder ocult s’obstinés a frenar un balandreig impossible. Podríem dir que la creu cristiana no va estar gaire de sort —si ho comparem en altres construccions verticals de la mateixa mida— ja que, des de que va ser construïda, només va aguantar a peu dret uns dos segles. Pensem per exemple en l’obelisc que Champollion va robar d’Egipte, per plantar-lo al cor de França. Doncs bé, després de dos mil anys d’estada a Luxor i dos-cents més a París, encara està dempeus! En canvi, altres ciutats, com per exemple Madrid, estarien de sort si els hi caigués al cap la bellugadissa i horrorosa columna que Calatrava els ha instal·lat a la plaça Castilla. El New York Times l’ha qualificat com el monument més horrorós d’Europa, i pensem que n’hi ha molts de monuments a Europa. Bé, el cas és que, setmanes després del terratrèmol i davant la desgràcia, uns quants pagesos de les planes properes a Barcelona es van posar d’acord per recollir les restes de pedra del magnífic monument, amb la intenció de refer-lo quan fos possible. Però el pas del temps i les guerres inacabables, van fer oblidar la creu que, per desgràcia, va quedar coberta sota capes de terra i runa. Cap el mil tres-cents, Jaume II el Just ordena al Consell de Cent que posi en marxa una de les primeres ordenacions comarcals extramurs de Barcelona, i va ser aleshores quan es va plantar una creu de terme que intentava imitar, en miniatura, la famosa creu carolíngia hissada per Carlemany mig mil·lenni abans. D’aquí el nom actual Creu Coberta donat a un dels barris de la ciutat relativament proper als fets esmentats. Però la història és tossuda i s’entesta a no deixar que ens oblidem del passat. Tant és així que, en les obres de perforació de la línia 9 del metro de Barcelona, la tuneladora ha topat amb les famoses pedres extraviades! El consell comarcal ja ha fet una oferta a la Generalitat per adjudicar-se la creu i poder hissar-la en alguna rotonda de les nostres principals vies de comunicació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada