Seguint el camí de tants i tants
palaus i edificis de la ciutat, la gran creu de pedra que Carlomany
havia fet aixecar el 801, vora els cingles de Montjuïc, no va poder
superar les sacsejades dels forts sismes del segle XI. Les darreres
troballes documentals assenyalen l’atroç terratrèmol de l’any
1022, com a culpable de que el magnífic monument —de vuitanta
metres d’alçària— se n’anés en norris amb estrèpit. Conten
els testimonis de l’època que, abans de cedir a la força de la
natura, va trontollar de forma inversemblant durant més de dos
minuts, com si un poder ocult s’obstinés a frenar un balandreig
impossible. Podríem dir que la creu cristiana no va estar gaire de
sort —si ho comparem en altres construccions verticals de la
mateixa mida— ja que, des de que va ser construïda, només va
aguantar a peu dret uns dos segles. Pensem per exemple en l’obelisc
que Champollion va robar d’Egipte, per plantar-lo al cor de França.
Doncs bé, després de dos mil anys d’estada a Luxor i dos-cents
més a París, encara està dempeus! En canvi, altres ciutats, com
per exemple Madrid, estarien de sort si els hi caigués al cap la
bellugadissa i horrorosa columna que Calatrava els ha instal·lat a
la plaça Castilla. El New York Times l’ha qualificat com el
monument més horrorós d’Europa, i pensem que n’hi ha molts de
monuments a Europa. Bé, el cas és que, setmanes després del
terratrèmol i davant la desgràcia, uns quants pagesos de les planes
properes a Barcelona es van posar d’acord per recollir les restes
de pedra del magnífic monument, amb la intenció de refer-lo quan
fos possible. Però el pas del temps i les guerres inacabables, van
fer oblidar la creu que, per desgràcia, va quedar coberta sota capes
de terra i runa. Cap el mil tres-cents, Jaume II el Just ordena al
Consell de Cent que posi en marxa una de les primeres ordenacions
comarcals extramurs de Barcelona, i va ser aleshores quan es va
plantar una creu de terme que intentava imitar, en miniatura, la
famosa creu carolíngia hissada per Carlemany mig mil·lenni abans.
D’aquí el nom actual Creu Coberta donat a un dels barris de
la ciutat relativament proper als fets esmentats. Però la història
és tossuda i s’entesta a no deixar que ens oblidem del passat.
Tant és així que, en les obres de perforació de la línia 9 del
metro de Barcelona, la tuneladora ha topat amb les famoses pedres
extraviades! El consell comarcal ja ha fet una oferta a la
Generalitat per adjudicar-se la creu i poder hissar-la en alguna
rotonda de les nostres principals vies de comunicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada