Amb
aquest estiu tan rar que fa, no m'estranya que comencin a succeir
coses mai vistes. Com ja sabreu, milers i milers de joves
lletraferits han provocat aquesta setmana importants aldarulls a la
majoria de ciutats catalanes. Els entesos busquen arguments
convincents que puguin explicar l’estrany comportament dels
revolucionaris, que han ocupat els principals carrers de Catalunya al
crit de “Volem llegir!” Informa el diari digital “el 3 de
vuit.cat” que inacabables fileres de lectors compulsius s'han
instal·lat permanentment davant les llibreries de tot el país.
Objectiu declarat: assegurar-se un exemplar d'algun dels textos dels
autors més preuats i no quedar-se en cap moment sense droga. Es veu
que les batusses per colar-se han sovintejat i, fins i tot, s'ha
escapat més d'un mastegot, davant la indiferència de la policia, a
la que tant se li'n fot si la gent llegeix o s'atonyina. Tot i així,
testimonis oculars parlen de la presència, enmig de les cues de
pacífics lectors compulsius, de nombrosos encaputxats i gent de mal
fiar, que, sense cap interès per la lectura, naturalment, no
pretenen altra cosa que carregar-se el sistema, encara que sigui a
cop de lletra. Totes les alarmes s'han encès quan s'ha sabut que en
aquests moments ningú no pot garantir la normal reposició dels
títols més esperats. Per evitar mals majors, el govern ha tret un
decret urgent que obliga les llibreries a fer jornades de tres torns,
tots els dies de la setmana. Escamots de mossos d'esquadra vigilen
les instal·lacions on les rotatives funcionen a tota màquina les
vint-i-quatre hores del dia. El gremi de llibreters ha estat posat a
caldo pels consumidors de lletres, doncs l’any passat, quan van
prendre la decisió d’establir quotes restrictives per a la
instal·lació de noves llibreries, ja es van aixecar veus sensates
que preveien que aquesta escassedat provocaria el caos actual. Els
propis novel·listes, contistes, passavolants i demés intrusos i
morts de gana, incrèduls i una mica desconfiats d'aquesta demanda
massiva de noves publicacions, han començat a treure la pols
d’aquelles narracions inèdites, guardades sota clau al calaix
immens dels fracassos personals, tot dient-se a sí mateixos: vés tu
a saber si després de tants anys...!! Algunes biblioteques de la
Diputació han hagut de ser clausurades degut a l'incivisme dels
lectors més empedreïts, que no tornaven els llibres en els terminis
pactats, tot esperant, potser, especular amb el valuós préstec
literari. Aquest esperit contestatari, més propi d'altres èpoques,
ha agafat a contrapeu els tertulians habituals de ràdios i
televisions, que han començat a fer les anàlisis superficials de
rigor, dient amb la veu engolada les bajanades de sempre. Fins i tot
un de graciós va intentar tancar el debat, atrevint-se a dir: de
llibres i paraigües no se’n tornen gaires!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada