dilluns, 15 de maig de 2017

Vinyes verdes vora el mar

Tot allò que recordem de fa anys ho hem de posar en quarantena. La nebulosa en la qual s’acumulen els records del nostre passat és com una mena de selva ferotge, on no és fàcil orientar-se. La memòria, traïdora, té una gran capacitat d’adaptació i, a vegades, una imatge fitxada amb claredat i sense dubtes, no és sinó el resultat de superposar successives versions de la mateixa panoràmica. Tenim el cervell massa ocupat en el dia a dia, i arriba un punt en què, per encabir una nova idea a la clepsa, abans n’hem de foragitar una altra de vella per fer una mica d’espai. Aquest matí de maig, i arran d’una bona passejada pels encontorns de ca meua, a Vilobí, el magí se m’omple d’idees i visions. Ara mateix la imatge que em retorna la retina correspon a cinquanta anys enrere i veig els conreus de pagès d’aleshores, que abastaven una mica de tot: camps de blat, ordi o civada, o sembrats d’alfals, cigrons, patata, remolatxa, moresc, ametllers, avellaners, oliveres. També hi havia vinyes, naturalment, però no pas tantes com avui en dia! O, al menys a mi m’ho sembla, que és allò que intentava rumiar unes línies enrere. Ara, allò que veiem són quasi tot vinyes, pràcticament en règim de monocultiu. Vinyes alineades, filferrades –Plantalech dixit–, vinyes podades, vinyes deixades de la mà de Déu, vinyes esponeroses, retorçades, patidores, selvàtiques, impol·lutes, vinyes orientades al nord i a l’est, vinyes galvanitzades, plastificades, rovellades, vinyes plenes de ravenisses, vinyes estimades, belles, velles, vinyes muntanyoses, vinyes ben traçades, caòtiques, vinyes pentinades, vinyes de les d’antes –Canano dixit–, vinyes malaltisses, sarmentoses, ombrívoles, ensofrades, ensulfatades, emparrades, empeltades, llampades, esclarissades, vinyes joves, vinyes exhaustes, vinyes ecològiques, vinyes abonades, vinyes ferides, abandonades, florides, ermotades, enrabiades, decrèpites, vinyes sorrenques, esventades, desquadrades, costerudes, feixades, difícils, vinyes pedregoses, resseques, vinyes alegres, fosques, romàntiques, mimades, vinyes estressades, argiloses, urbanes, enverinades, vinyes arrelades, boniques, regades, silvestres, frondoses, costaneres, vinyes de Sagarra i de Castellarnau. Vinyes verdes vora el mar ara que el vent no remuga, us feu més verdes i encar teniu la fulla poruga, vinyes verdes vora el mar. Vinyes verdes del coster, sou més fines que la userda. Verd vora el blau mariner, vinyes amb la fruita verda, vinyes verdes del coster. Vinyes verdes, dolç repòs, vora la vela que passa; cap al mar vincleu el cos sense decantar-vos massa, vinyes verdes, dolç repòs. Vinyes verdes, soledat del verd en l'hora calenta. Raïm i cep retallat damunt la terra lluenta; vinyes verdes, soledat. Vinyes que dieu adéu al llagut i a la gavina, i al fi serrellet de neu que ara neix i que ara fina...Vinyes que dieu adéu! Vinyes verdes del meu cor... Dins del cep s'adorm la tarda, raïm negre, pàmpol d'or, aigua, penyal i basarda. Vinyes verdes del meu cor... Vinyes verdes vora el mar, verdes a punta de dia, verd suau cap al tard... Feu-nos sempre companyia, vinyes verdes vora el mar!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada