dimecres, 15 de febrer de 2017

Que te den pol culo!

Quan començava a perfilar les línies d'aquesta propera col·laboració mensual amb 3de8, he hagut de sortit a fora corre-cuita, perquè, a tocar del mas, se sentien els retrunys espaterrants d'escopetades molt properes, un rere l’altre: pum, pum, pum! Òstia, a veure si la Generalitat ha decidit endegar una nova versió del Regiment de Fusellers Voluntaris de "Sant Ramon de Penyafort» i jo amb sabatilles i sense assabentar-me de re! No m'estranyaria gens que, amb en els temps que corren, el nostre honorable president donés un cop de timó a tanta xerrameca pacifista i decidís tirar pel dret. De fet, unitats mercenàries de miquelets de l'Exèrcit de Catalunya ja es van enfrontar fa segles amb el Borbó F4. O sigui que no seria res d'estrany que ara ho féssim amb el Borbó F6 i, si fa no fa, per les mateixes raons que aleshores...!! Corglaçat i acollonit trec mig el nas per la finestra per no perdre'm l'escaramussa i comprovo, alleugerit, que no: no és el que em pensava! Últimament llegeixo massa novel·la històrica i la neurona se'm posa a cent de forma agosarada i gratuïta... Total: el soroll provenia d'uns caçadors lletra-il·lesos que acabaven d’errar els trets dirigits a un petit grup de coloms que, prestos i llestos, es van fer fonedissos per entre el fullatge del bosc. Quan els hi vaig cridar l'atenció per tal que respectessin la distància mínima de seguretat que marca la normativa, em va arribar un sonor i castís «Que te den pol culo»! Gat vell com sóc, sé que és perillós enfrontar-se a un caçador amb l'escopeta carregada, a menys, clar, que hom vulgui sortir al malanotícies del dia següent. I ho dic per experiència personal: fa uns anys un caçador em va encanonar amb l'arma carregada quan també li vaig retreure que s'estava passant per l'entrecuix unes quantes normes bàsiques de la llei de caça. Una mica més i aquell dia acabo com els dos pobres guardes rurals, afusellats fa pocs dies per un rambo casolà, que mai a la vida no hauria d’haver tingut un arma entre les mans. Malfactors i assassins a banda, els caçadors del Penedès van molt estressats quan comença la temporada de caça: duen les escopetes ben greixades i els permisos en regla (anem a suposar) i el primer dia que surten a ventilar les armes s'adonen que ja no queden animals per matar! Entre uns i altres ja ens el hem carregat a quasi tots! Lleis de caça obsoletes donen dret a accedir a vinyes i boscos particulars —sovint en zones plenes de masos habitats— i carregar-se a base de perdigonades els pocs animalons que encara viuen en llibertat i que són la base d'un equilibri biològic que fa dies ja trontolla. La veritat és que no costaria gaire superar la pressió dels grups de sempre i donar una bona rebolcada a moltes normes d’aquest esport medieval i fictici. Legislar de veritat perquè els animals tornin a ocupar els seus espais de vida naturals i, en tot cas, limitar l’ús d’armes de foc a les reserves de caça professionals. Ara tenim l'excusa de les normatives estatals, però serem capaços de capgirar la situació en una futura República Catalana?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada