Quan
començava a perfilar les línies d'aquesta propera col·laboració
mensual amb 3de8, he hagut de sortit a fora corre-cuita, perquè, a
tocar del mas, se sentien els retrunys espaterrants d'escopetades
molt properes, un rere l’altre: pum, pum, pum! Òstia, a veure si
la Generalitat ha decidit endegar una nova versió del Regiment de
Fusellers Voluntaris de "Sant Ramon de Penyafort» i jo amb
sabatilles i sense assabentar-me de re! No m'estranyaria gens que,
amb en els temps que corren, el nostre honorable president donés un
cop de timó a tanta xerrameca pacifista i decidís tirar pel dret.
De fet, unitats mercenàries de miquelets de l'Exèrcit de Catalunya
ja es van enfrontar fa segles amb el Borbó F4. O sigui que no seria
res d'estrany que ara ho féssim amb el Borbó F6 i, si fa no fa, per
les mateixes raons que aleshores...!! Corglaçat i acollonit trec mig
el nas per la finestra per no perdre'm l'escaramussa i comprovo,
alleugerit, que no: no és el que em pensava! Últimament llegeixo
massa novel·la històrica i la neurona se'm posa a cent de forma
agosarada i gratuïta... Total: el soroll provenia d'uns caçadors
lletra-il·lesos que acabaven d’errar els trets dirigits a un petit
grup de coloms que, prestos i llestos, es van fer fonedissos per
entre el fullatge del bosc. Quan els hi vaig cridar l'atenció per
tal que respectessin la distància mínima de seguretat que marca la
normativa, em va arribar un sonor i castís «Que te den pol culo»!
Gat vell com sóc, sé que és perillós enfrontar-se a un caçador
amb l'escopeta carregada, a menys, clar, que hom vulgui sortir al
malanotícies del dia següent. I ho dic per experiència personal:
fa uns anys un caçador em va encanonar amb l'arma carregada quan
també li vaig retreure que s'estava passant per l'entrecuix unes
quantes normes bàsiques de la llei de caça. Una mica més i aquell
dia acabo com els dos pobres guardes rurals, afusellats fa pocs dies
per un rambo casolà, que mai a la vida no hauria d’haver tingut un
arma entre les mans. Malfactors i assassins a banda, els caçadors
del Penedès van molt estressats quan comença la temporada de caça:
duen les escopetes ben greixades i els permisos en regla (anem a
suposar) i el primer dia que surten a ventilar les armes s'adonen
que ja no queden animals per matar! Entre uns i altres ja ens el hem
carregat a quasi tots! Lleis de caça obsoletes donen dret a accedir
a vinyes i boscos particulars —sovint en zones plenes de masos
habitats— i carregar-se a base de perdigonades els pocs animalons
que encara viuen en llibertat i que són la base d'un equilibri
biològic que fa dies ja trontolla. La veritat és que no costaria
gaire superar la pressió dels grups de sempre i donar una bona
rebolcada a moltes normes d’aquest esport medieval i fictici.
Legislar de veritat perquè els animals tornin a ocupar els seus
espais de vida naturals i, en tot cas, limitar l’ús d’armes de
foc a les reserves de caça professionals. Ara tenim l'excusa de les
normatives estatals, però serem capaços de capgirar la situació en
una futura República Catalana?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada