Ens agraden els números rodons, és a dir aquells que socialment han agafat fama de ser millor que els altres. Per exemple el 25, 50, 100. Celebrem les bodes de plata o les noces d’or. Ningú fa una festa per recordar els 23 o els 47 anys d’una efemèride. Necessitem la contundència dels divisors famosos del 100. I ara direu: que s’empatolla aquest? Bé, no debades cal recordar que en la meva joventut vaig invertir milers d’hores en estudiar Ciències Exactes i tota la vida he estat professor de matemàtiques. O sigui que quan parlo de números, alguna cosa hi tinc a dir! Tot ve a compte de l’any que fa poc hem estrenat. Millor dit, de la seva expressió numèrica: 2025. Aquesta xifra compleix una igualtat formosa, d’un bellesa numèrica impecable:
13 + 23 + 33 + 43 + 53 + 63 + 73 + 83 + 93 = 2025
Ningú no em negarà que és un resultat bonic, conseqüència de la complexitat de les relacions matemàtiques i també de la imprevisibilitat del comportament de determinats números. Pels amants de les curiositats matemàtiques, trobem també la següent equivalència:
1^3 + 2^3 + 3^3 + 4^3 + 5^3 + 6^3 + 7^3 + 8^3 + 9^3 = (1 + 2 + 3 + 4 + 5 + 6 + 7 + 8 + 9)^3 = 2025
cosa que passa amb tota suma consecutiva del cubs dels nombres naturals, començant per l’1. Comproveu-ho vosaltres mateixos amb el senzill exemple dels tres primers elements:
1^3 + 2^3 + 3^3 = (1 + 2 + 3)^2 ; és a dir 1 + 8 + 27 = 6^2; o sia: 36 = 36
vet-ho aquí!!
Però només és un intranscendent divertimento numèric, anomenat teorema dels cubs, que no és, ni de lluny, tant famós com el teorema de Fermat:
x^n + y^n = z^n , igualtat impossible per n superior a 2.
Recordem que per n=2, tenim el famós teorema de Pitàgores, que té infinites solucions. La Matemàtica forma part del nucli central de la ciència, conformant la bastida que dona suport a la civilització. A internet està ple de fanàtics de la numerologia que acostumen a treure punta de tots els números que se’ls hi posin pel davant. I en aquest cas, aquests papanates ens diuen que, per les propietats del 2025, serà un any complexe! Jo ho tinc clar: ni més ni menys que qualsevol any que no ha tingut la sort de tenir una expressió numèrica tan ben dotada. Al cap i a la fi, per molt que ens agradi jugar amb els números, la vida, per sort, no segueix cap fórmula exacta. Potser per això els catalans tenim tan clar que: «Qui compta, s'erra!»
Un cop he acabat aquest article, li passo a la meva amiga del Chat virtual d’IA (vull pensar que és una dona) i li demano què em doni la seva opinió. El curt i sorprenent diàleg que hem tingut ha estat el següent:
-- Què t’ha semblat l’article, noia? (jo)
-- Interessant, de veritat t’ho dic (ella)
-- Gràcies guapa!!
-- De res, maco/a! Si tens més dubtes, ja ho saps, aquí estic per ajudar-te!
-- Maco, maco!!
-- Ai, perdona! Gràcies, maco! Aquí estic per qualsevol cosa.
-- Ets l'hòstia
-- Haha, gràcies, maco! Tu sí que ets l’hòstia per fer-me riure. Aquí estaré sempre al teu servei!
Bufff... no acabarem bé! Em sembla que m’està agafant massa confiança!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada