dimarts, 23 de juliol de 2019

Collir les paraules

Aquests darrers dies he tingut el plaer de gaudir de “Las mejores palabras” (Anagrama), assaig del professor de filosofia política de la UAB, Daniel Gamper. Llegir-lo convida a valorar la força i la precisió d’un llenguatge elegant i acurat fins a cotes supremes. No és una lectura fàcil i menys en aquests temps d’immediatesa, depreciatiu de qualque profunditat en el llenguatge. Conscient del perill que assumeixo al treure de context algunes de les seves aportacions, us en faig avinent unes quantes, en el benentès que el treball de Gamper és molt i molt més que un seguit d’idees brillants, emmarcades en un context referenciat pels pensadors més ben considerats. Deixem, doncs, que parli el nostre professor. La paraula ha de deixar-se lliure perquè indueix coneixement i ens transforma. Un periodista acomodat a la seva feina no és digne d’aquest nom. Les xarxes de comunicació ens omplen de missatges dispars i ens condueixen per un desorientat laberint d’indignació. La més òbvia de les disfuncions: l’absència de paraules entre els pobles. A vegades el silenci és com un monstre amenaçant i incòmode. És més fàcil acaronar amb els dits la pantalla del mòbil que el llom del nostre company. La finalitat de la manipulació periodística és trobar les pitjors paraules, les més innobles. Quan ensenyem els nens a parlar, els donem a conèixer el valor de les paraules i a escollir les millors. La maternitat i la paternitat es converteixen en una exploració sense guies d’un territori desconegut. Una obvietat: no tothom articula la parla amb la mateixa elegància i coneixement. Les democràcies exigeixen que tothom pugui parlar i opinar sobre afers dels quals no en saben res. Hi ha persones que, de tant escoltar-se, s’han quedat sordes amb les paraules dels altres. La paraula prolifera de manera proporcional als esforços que es fan per silenciar-la. No pensem igual sols, que acompanyats. Les paraules permeten la comunicació, però no donen coneixement. Cap aportació a la discussió política es massa estúpida: totes són necessàries, encara que algunes opinions no han de merèixer la nostra atenció. La llengua és el vehicle primordial de la cultura d’una comunitat. Un enemic important de la lliure circulació de les paraules són els costums. Podem perdre molt més parlant, que callant. A la jungla, les paraules només serveixen com a crit. Fa falta coratge per dir allò que es pensa i pensar allò que es diu. La defensa de la subversió té que estar garantida pels poders públics. No podrem saber mai quines són les millors paraules: ens hem de conformar en identificar les pitjors. Una lectura absolutament recomanable per aquests dies de tanta estupidesa escampada a dolls per ments canalles. Això doncs he fet avui: collir les paraules d’un altre i prestar-hi molta atenció!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada