No hi ha llinatge sense bagatge!

La mare novella i espantadissa i potser una mica histèrica, viatja amb bus pendent de la seva criatura, que dorm com una soca dins el cotxet. Sent un soroll estrany i potser res no succeeix, però en previsió que tot plegat sigui el preàmbul d'alguna situació anormal i perillosa pel seu al·lot, decideix treure'l a corre-cuita del seu son profund i abraçar-lo maternal. El nen, espantat pel somni trencat de sobte i també pel soroll del zing-zing que la mare ha fet sonar sense voler, obre la boca i comença a plorar desconsolat, tot perdent el plor. I per si no n’hi havia prou, decideix cagar-se allà mateix. De seguida, l'àrea adjacent a la seva mínima persona queda inundada per una ferum espantosa de merda de nadó, que, per postres, comença a regalimar-li cames avall. La pestilència és tan insuportable que, aprofitant un semàfor en vermell, algun espavilat acciona la palanca d'emergència i les portes del bus s'obren de bat a bat. Hòstia, quina pudor! Amb el nas tapat i cara de fàstic, tots fugim espaordits amb empentes i corredisses. El bus aturat provoca un embús monumental vora la plaça del llapis, encara anomenada, oficialment, plaça del lladre. Ara, dins el vehicle ja només hi queden tres passatgers: la mare, que intenta nerviosa canviar-li el bolquer al seu reietó, la conductora, que amb cara amoïnada sap que encabat li tocarà passar el motxo i, per últim, el caganer, que ja riu i sembla satisfet de la tabola que ha provocat. Un jove nouvingut, hindú amb turbant i cara d’espant, potser un sikh del Panjab, ha estat un dels primers en sortir a corre-cuita. Amb desesper comprova que, en la gatzara que s’ha armat, la daga cerimonial que duia embeinada dins una luxosa funda de plata, li ha caigut al terra. Maleïda l’hora esquerpa! Desconcertat, però llest i prest, aplega el coltell abans ningú no el toqui: això fóra fatal! Per acabar-ho d’adobar, el turbant, desmanyotat per culpa de les corredisses, se li ha desfet, i un tofut i vistós monyo negre que duia plegat a dins la còfia s'ha fet visible als ulls del món. En veure l’home que la seva imatge decorosa estava en perill, s’ha deixat anar del tot i amb un parell de capcinades vigoroses ha desfet l’embull, donant vida a una llarga i torbadora cua de cavall panjabi. Remugant no se sap què o renegant de no se sap qui, l’home, orgullós de la seva estirp, palplantat enmig de la rotllana de curiosos que s’ha format al seu entorn, mira altiu i desafiant per si algú s’atreveix a fer cap comentari obscè. No hi ha llinatge sense bagatge!