dijous, 15 de setembre de 2016

Beure's el cervell!

Els últims dies d'agost s'escolen per entre vinyes assedegades i rostolls recremats per un sol impenitent. Mentrestant —-dibuixo aquestes línies. Encara ens queden unes setmanes escadusseres perquè un altre estiu ens hagi passat pel damunt. El rellotge intern s'accelera amb el pas dels anys: i de quina manera! Una vegada algú es va entossudir, erròniament, a fer-nos creure que la durada dels dies era una constant universal. La culpa és d'aquests científics prepotents i les estranyes màquines de mesurar que s'inventen! Tothom que hagi viscut prou dies, i tingui una mica de senderi, sap que cada dia —cada any— dura el que dura, la qual cosa només vol dir que cadascú sap com li ha anat, i si li ha costat poc o molt d'ultrapassar. Si tens un bon llibre entre mans, una tarda pot durar com un sospir. En canvi, un pesat que ens doni la tabarra pot fer infinitament avorrida una estona banal. Per cert, i parlant de llibres, em permetreu que us en citi un: «Sàpiens. Una breu història de la humanitat». Una visió filosòfica del progrés humà. Absolutament recomanable. La força motriu d'aquesta evolució: la capacitat d'inventar faules, ficcions, religions. Una sorprenent i original capacitat d'anàlisi històrica i de projecció de futur, de principi a fi. No té ni quaranta la criatura, vegà, catedràtic d'història a Jerusalem, de nom Yuval Noah. (no us perdeu http://www.ynharari.com/ la seva pàgina web magnífica, exemple per tanta ximpleria com trobem a la xarxa cada dia). Quan un pensador planteja una idea clàssica d'una forma original i distinta, segur que es tracta d'una persona intel·ligent i seductora. Una paraula, aquesta última, pervertida per la modernor televisiva dels mots maltractats, que acaben per perdre el seu autèntic significat. Ara resulta que un seductor és un individu de bona planta amb pinta de semental. Seductor, estimulant, suggestiu, fascinant, exquisit, sublim, grat, amè, divertit, meravellós; aquí teniu uns quants sinònims —d'entre quasi una centena— que dóna l'IEC, i que poc tenen a veure amb l'accepció més comuna d'avui en dia: conquistador. Però si fem cas a la teoria de que el nostre principal òrgan sexual és el cervell, aleshores sí: a mi, aquest Yuval, petit home escanyolit i d'aspecte fràgil, m'ha conquistat del tot i les seves propostes m'inciten a pensar i pensar i, per tant, a tenir un sexe més despert, més àgil, més delitós! Avui, tot passejant amb el Ros —ja sabeu, el meu amic més fidel— pels camins vorers a ca meua, m'he trobat amb l'Enric, un paio bona gent, pagès com la copa d'un pi que ja n'ha fet més de vuitanta i tants i que es troba en plena forma: sempre i quan —diu ell— no entréssim en detalls. La nostra senzilla conversa sobre patates, enciams i pluja escassa, m'ha fet pensar en el catedràtic jueu, que té la gosadia de proposar que els nostres primers antecessors neandertals, de fa centenars de milers d'anys, potser van entendre millor que nosaltres de què anava tot això d'aquest meravellós viatge per la vida. Un trànsit, aquest nostre, en el que caldria respectar l'entorn i les bèsties que ens acompanyen, tot deixant el planeta tal i com ens el vam trobar. Aquesta seria la clau! Avui, però, un mercadeig insaciable, insostenible, propi de gent que s'ha begut el cervell, sosté l'entramat polític i econòmic que ens embolcalla, tot creant necessitats fictícies i frustracions reals que aboquen la humanitat a un futur descoratjador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada