Avui a l’hora de dinar ens hem quedat sense energia elèctrica. Allò que abans en dèiem: «Ha marxat la llum», com si la llum tingués vida pròpia i decidís quan venir, i quan marxar. El cas és que la fallada elèctrica ha estat totalment inesperada i ens ha agafat amb els fogons elèctrics a ple rendiment: hora de fer el dinar. Aleshores, jo, innocent de mi, mai no n’aprendré, he trucat a un telèfon d’Endesa avaries, que tenia guardat, per si de cas. De seguida he tingut un animat diàleg amb una maquinota que, després de mil bestieses sobre protecció de dades i que em gravaven la conversa i jo que sé, m’ha preguntat si volia ser atès en castellà, tecla 1, o si ho volia en català, tecla 2. Ja no hem començat bé: a Catalunya, el català hauria de ser per defecte o, si més no, la primer opció. L’andròmina m’ha explicat que, si es tractava d’una averia, podia visitar la seva web i allà constaria la incidència. Però, l’ordinador que tinc, ves quines coses, també funciona amb energia elèctrica, estúpids! O sigui que he seguit parlant, és un dir, amb el sinvergüença del robot. Quan la molt mala bèstia m’ha demanat el número de contracte, per poder seguir endavant amb la nostra conversa virtual, l’hi he dit que no tenia cap factura a mà i que se’n podia a anar a prendre pel cul! M’ha dit que no m’entenia. Aleshores, enfurismat, he començat a insultar-lo directament, sense matisos: «mala puta, la mare que et va parir!», li he dit. No crec que estigui penat insultar per telèfon a una andròmina, encara que aquesta sigui la representant virtual d’una gran corporació i parli en el seu nom! Aleshores la màquina virtual m’ha penjat sense contemplacions! No perquè s’hagués sentit ofesa, que les màquines això no ho tenen, sinó perquè havia exhaurit el meu temps! O sigui sense llum, quasi sense bateria al mòbil i amb cara de burro emprenyat. El cas és que he trucat al Xavi, un amable veí que viu a cent metres, i m’ha dit que la llum també els havia marxat. O sigui que quedava descartat que fos un problema nostre: era d’ells! Paciència. En quinze minuts, sortosament, la llum ha tornat. Després de dinar, m’he dedicat a veure qui eren els amos de la màquina amb la qual m’he barallat. Jo pensava que eren uns pelacanyes que no tenien un duro i no podien contractar ningú. Però ai las! Diu la pròpia Endesa dels ous que l’any passat van obtenir uns beneficis nets de 1902 milions d’€. És a dir, uns 60€ cada segon, que són molts diners! El meu diàleg esperpèntic amb la màquina virtual, element audible d’aquest entramat secret i mafiós, ha durat uns 90 segons, temps en el qual l’empresa s’ha embutxacat més de 5000 €. Diners més que suficients per contractar una colla de persones que poguessin atendre en directe a milers d’usuaris! No tenim perdó de Déu per deixar-nos maltractar com a mesells! Com més anem, menys valem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada