La creu al dit i el diable al pit!

Ho llegeixo dues, tres vegades, i quedo perplex. A dia d’avui, el Vaticà continua oposant-se a l’ús del preservatiu en les relacions matrimonials. Poca conya amb aquestes increïbles i perverses normatives vigents: al Vaticà i també a d’altres latituds que encara viuen de la Lluna (mitja). No s’ha de menystenir la innegable força que tenen aquestes institucions religioses medievals en països pobres, dominats per un primer món al que les lleis papals se’ls en foten del tot. Americans, russos i xinesos s’encarreguen de la feina bruta i de control imperialista, i els bisbes de la feblesa dels pobres. Europa es troba fa temps còmodament instal·lada en la filosofia del dolce far niente. Rics i vells. Només volem tenir el tercer món sota control, amb la facultat de fixar unes quotes de migració que ens aportaran mà d’obra jove i barata, perquè facin les feines brutes que nosaltres ja no volem fer. Fins quan pot durar aquesta perversitat? Sigui com sigui i, amb preservatiu o sense, durant els meus setanta anys de vida, la població mundial s’ha multiplicat per tres i ara som ja uns vuit mil milions de persones. En l’estona en què escric aquest petit article, podríem omplir de gent una ciutat com Vilafranca. Us recomano una web ben trobada i veraç sobre aquest tema: https://www.worldometers.info/cat/. Alguns pensadors intel·ligents, com Thomas Malthus, ja deien al segle XIX, que arribaria un moment en què el creixement de la població superaria amb escreix la capacitat mundial de produir aliments suficients per tothom. La invenció posterior de la màquina de vapor i la conseqüent revolució industrial ens va fer creure, enganyosament, que tot tenia solució. Però no és així. El florentí Giovanni Sartori reblava el clau amb una frase lapidària: «En aquests moments, hi ha poques solucions; el 2050, quan serem nou o deu mil milions ja serà massa tard». Un planeta tecnològicament complex, governat amb lleis de l'edat mitjana! Amb aquest joc absurd d’absolut descontrol planetari, on cadascú va a la seva, no hi ha res a fer. El ideari esquerranós de Gramsci, resumit en allò tan bonic i fals del pessimisme de la intel·ligència i l'optimisme de la voluntat, se’n ha anat a norris. Ara està de moda parlar de l’escalfament global, que està demostrat que farà del planeta Terra un lloc inviable. Però el cas és que no caldrà que el planeta s’escalfi gaire més: simplement és que no hi haurà espai per a tanta gent! No hi ha recursos per a tantes persones. Aigua, menjar, feina, salut? És impossible! Abans, les lleis naturals de supervivència feien, per si soles, les tasques d’autocontrol i limitació de la població. Però ja fa temps que, amb la massiva vacunació contra malàries, tuberculosis i d’altres epidèmies horroroses, la canalla sobreviu, encara que sigui en condicions paupèrrimes. Els vacunem però no els oferim solucions dignes per a la seva vida futura. I així estem. Solucions pacífiques, poques. Ho sento. Potser sí que una guerra global ens retornarà a l’edat de pedra, com deia l’Einstein. Dia rere dia, queda clar que els humans som una espècie perillosa i amb una clara vocació autodestructiva. Per cert, i retornant al tema inicial. Com és que el Papa de Roma, en vés de preocupar-se dels preservatius dels seus fidels, no dona ordres als seus subordinats arreu del món perquè obrin els milers i milers de convents, recintes religiosos i temples (sempre buits), per acollir dignament els milions de pobres refugiats víctimes d’una guerra imperialista abjecte. Un gest de caritat cristiana com aquest seria bonic, fins i tot per la majoria silenciosa d’ateus que, d’una manera o altre, lluitem perquè desapareguin els privilegis i el poder dels representants terrenals d’aquests suposats Déus únics, injustos i opressius... La creu al dit i el diable al pit!