Pixatinters, mestretites i d’altres espècies colonitzadores

La veritat és que a mi no em molesta que el notari —home de pell fina quan li toquen el crostó— hagi plegat del 3d8. Perfecte. Jo, a voltes, també m'he sentit ofès per les seves sàvies opinions de picaplets que parla des de la talaia d'una veritat que emana del poder. No de poders de pixarrí, com els que té la Diputació General Catalana, històricament coneguda com Generalitat. No. Parlo del poder autèntic, d'aquell de sempre, forjat en legalitats immutables beneïdes per la força dels sabres. La llei és la llei i ja està: aquest és el poder que dóna saber-se del costat dels bons, d'aquells que estan al di là del bene e del male i fan i desfan des de fa segles. A mi, però, m'anava bé llegir el notari. Ho feia com un exercici d'estil, com un contrapunt: pensar en tot allò que a mi ja no em dóna la gana pensar. Ja són massa anys passant pel tub obscur i estret d'una cultura que no és la meva. Permeta'm que et tutegi, notari, encara que mai hàgim tingut l'oportunitat de coincidir enlloc. Les teves opinions escampades, setmana rere setmana, per entre les línies del Cotxe Escombra han trobat refugi acollidor en un mitja que no et mereix. La teva pretesa superioritat moral i la de tants altres com tu, César, ja no ens acoquina: hem après a pensar pel nostre compte! De res serveix ja aquesta vèrbola supèrbia que sovinteja menyspreu i blasma tot allò que s’aparta de la norma del BOE. Aquest invent meravellós del 3de8 —gràcies Ricard— no és telecinco o teleseis o qualsevol d'aquestes emissores que s'alimenten de la mentida, l'escarni i la ofensa. No, el 3de8 és una altra cosa: una línia editorial contundent que aposta per una nova manera d’entendre la nostra societat i rere la qual s’hi amaga una república del lliure pensament on, per posar un exemple, la direcció no ha tingut inconvenient en publicar opinions de lectors que posaven a caldo la mateixa direcció! Ah, me’n oblidava: i darrera som desenes i desenes de col·laboradors que –gratis et amore– participem amb ganes d’aquest projecte cultural únic. I també la part més important: milers de lectors fidels que volen saber què passa i no ser enganyats! Catalunya no és, ja ho saps, ja ho saps Martín, una colònia espanyola i si pretens ser intel·lectualment honest, mulla't i defensa, amb tots els arguments, el teu dret a no voler perdre cap de les teves essències espanyoles. Però mulla't i digues allò que s’espera d’una persona intel·ligent: diàleg i referèndum. Ei, Martín, de què tens por? Defensa les urnes catalanes i vota legítimament, aferrissadament, que no! I argumenta al 3d8 perquè votaràs que no i convenç i arrossega a tots aquells que, com tu, ja els hi està bé com està. Però no donis lliçons a ningú sobre quina és la forma correcte de pensar. Tinc, per sort, molts i bons amics, de cultures i orígens diversos, alguns dels quals podrien estar d'acord en part dels teus inequívocs sentiments espanyolistes. Les trobades amicals que celebrem, sempre al voltant d'una bona taula, acaben, a voltes, en furioses i acalorades discussions polítiques. Al final, però, mai no arriba la sang al riu i trobem acords de mínims: hem de votar sense amenaces i a veure què passa. Notari, ha arribat l'hora de la veritat: no val plegar a mitja partida perquè ara t'han dit que eres un mentider. Durant anys has dit el que has volgut a les pàgines del 3de8, faltaria més, i molts ens hem estat de dir-te res, per mor de la llibertat d’expressió. No t’amaguis ara sota el mateix pretext que has utilitzat fins a l’avorriment: el control asfixiant del nacionalisme català. No t’has aturat mai a pensar, ni que sigui per uns instants, Cèsar, què sentim molts catalans davant els insults, les ofenses i el menyspreu secular del nacionalisme espanyol? Personalment, durant seixanta-sis anys he hagut d’empassar-me, atònit i emprenyat, tota mena de gripaus, vomitats impunement al damunt d’una cultura emmordassada que intenta sobreviure en un territori maltractat fins a límits insuportables. No espero, apreciat notari, que em llegeixis, ni tampoc que sàpigues de mi: en trinc prou de saber que formo part d’aquest tremend col·lectiu del 3d8, on, fins i tot hi tenen cabuda criatures maquiavèl·liques com tu.