dimecres, 13 de gener del 2016

A prendre pel cup!

A l'estat central no li cal emprar la força bruta per sotmetre'ns un cop més: en tenen prou amb un parell de dinars del constitucional, copa i puro, inclòs! Se'n foten de nosaltres, ens insulten, fan seus els nostres diners, ens miren condescendents i es dediquen a coses serioses, com per exemple anar als toros, llegir el marca o defensar sense fissures la unitat de la finca pàtria. Així de senzill! I la veritat és que ho fan molt bé: porten segles fent-ho i en tenen la mà trencada. Dit això, també és l'hora de reconèixer la nostra pròpia incapacitat com a poble a l'hora de prendre decisions polítiques de volada. Molts catalans de bona fe, que van pel món amb el lliri a la mà, es pensaven que això ho arreglaríem a base de grans manifestacions multicolors, diàleg, respecte, entesa, festa, ecologisme, pacifisme, sostenibilitat i lluita contra els desnonaments. I, no, naturalment. No és tan fàcil: molts ja ho sospitàvem! Només ens faltava contemplar, atònits, l'espectacle indecent i ferotge dels representants de junts pel sí abaixant-se inútilment els pantalons, des del primer dia, davant les exigències dels més purs entre els purs, que només ha conduit a un suïcidi polític mai vist. Costarà anys i panys tenir una altra oportunitat com aquesta! El nostre gran amic, l'Ansar, tenia raó: “Els catalans, deixeu-los sols!” Podem seguir així durant unes quantes centúries més, protestant cada 11 de setembre, fent costellades, sardinades, sardanades i castells deu, i dient a tothom que ens vulgui escoltar allò tant cert d'una llengua menyspreada i un espoli fiscal digne d'una colònia africana. En sabem molt de protestar els catalans i fins i tot diria que, en l'àmbit del plany històric, en som els reis del mambo. Potser sí que algun dia, quan deixem de fer l'ase i perdem la innocència, aconseguirem la llibertat: personalment n'estic convençut. Però hem de saber que no serà un procés indolor: ens fotran el setè de cavalleria al damunt i no hi haurà diàleg que valgui. Ara mateix, però, estem pagant el preu donar veu a monges que pixen fora de convent, i votar festivament anti-sistemes més incorruptes que el braços de santa Anna i sant Gabriel: ens falta mala llet política! Abans va la revolta social i llibertària, que una Catalunya lliure que, per postres, vol ser encapçalada per la sospitosa dreta del peix al cove i els diners a Andorra. Per cert: gràcies, moltes gràcies Jordi Pujol! Mentrestant, la majoria dels vots de la il·lusió i el somni d'una república catalana hauran d'esperar el sorgiment d'una nova generació de polítics de més envergadura: vint anys més d'ignomínia i menyspreu no són res! Les CDP –Candidatures de Divisió Popular, mal anomenades CUP– volien quedar al marge de les decisions importants per poder desenvolupar tranquil·lament el seu fantàstic paper de mosca collonera. Però, ai l'as, les urnes –condicionades com mai per mitjans de comunicació controlats per la banca– els van col·locat en primera línia de foc. I aquí els seus simpàtics i eixerits representants, després de moltes i moltes birres, s'han vist obligats a consumar un burlesc episodi, propi del més genuí Groucho Marx: «No vull estar en un club que m'accepti com a soci!» Jo, si fos en Mas, cabrejat del xivarri de la xicalla, apostaria per un lloc a la història i plegaria donant un bon cop de porta. Abans, però, d'anar-me'n de vacances, firmaria el decret de noves eleccions, tot dient en veu alta i educadament: «Nois: us en podríeu anar tots, democràticament, a prendre pel cup?»

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada