dissabte, 15 d’octubre del 2011

Quan acabis els diner, compta amb tu i amb ningú més!

L’arribada de Colom al “Nuevo Mundo de las Indias Occidentales”, és vist ara, 519 anys després, com error monumental del l’“Almirante”, una cagada geogràfica espectacular això confondre el Carib amb els mars de l’Índia. Clar és que hem de ser conscients de com es trobava la ciència en general i la cartografia nàutica en particular en aquells temps convulsos de finals dels segle XV. L’absoluta –sembla increïble– ignorància que es tenia sobre la configuració geogràfica d’àmplies zones del planeta, ara fa només quatre dies, bé, cinc-cents anys, era conseqüència directa –entre d’altres– de l’herència nefasta rebuda de l’edat mitjana i basada en l’obscurantisme del poder absolut, beneit per l’establishment religiós. Fixeu-vos que, encara cent cinquanta anys després de Colom, el gran Galileu, vell i malalt, es veu obligat a abdicar de les seves sòlides teories heliocèntriques, aclaparat per les serioses advertències i amenaces de la inquisició. La història és la història i no la podem canviar! Quan Colom convenç a la reina Isabel de Castella de l’oportunitat de l’expedició, l’Oceà Atlàntic no era res més que una zona prohibida, impenetrable durant mil·lennis més enllà d’unes milles nàutiques. Tot aquell boig que s’atrevís a endinsar’-hi, trencaria vells tabús i la justícia divina, en forma d’onades gegantesques o turmentes mai no vistes, ja s’encarregaria de fer-lo desaparèixer, engolint caravel·les i aventurers fins el fons de les tenebres. O sigui que poca broma amb l’aventura del gran Colom. Amb els anys i un cop oberta una ruta de navegació estable cap a l’oest, comença un profitós intercanvi de productes minerals, vegetals, animals i socials d’un cantó a l’altre de l’Atlàntic, que dura fins els nostres dies. Aquí ens arriben: patates, mongetes, pinyes, tomàquets, alvocats, carabasses, blat de moro, vainilla, te, cafè, cacau(xocolata), plata, or, esclaus, pedreria, sucre de canya, tabac i sífilis. Cap a les “Índies” hi enviem: cavalls, gossos, porcs, ovelles, quincalla, conills, vaques, blat, ceps, aventurers, verola, xarampió, cristos, oliveres, rosaris, pirates, plàtans, tarongers, llimoners, moreres, capellans i extremenys. Tot això sense comptar amb el trencament inequívoc que els fets van suposar amb molts dels principis culturals i polítics que regien el món conegut fins aquell moment i encetant –amb tots els matisos– això que avui en dia diem globalització. El florentí Americo Vespuccio, secundari de luxe en algun dels viatges organitzats pels catòlics reis, va tenir la xamba de ser anomenat en un nou mapa de l’època, i, d’aquí, cap a la fama. Per cert que tres-cents anys després del descobriment d’Amèrica, a finals del XVIII, va haver-hi una gran moguda intel·lectual en els nous Estats Units d’Amèrica­, per intentar canviar el nom del continent i posar-li Colúmbia en honor del genovès (català?) Colom, principal i tossut protagonista de la gesta. (Colòmbia aleshores encara no existia com a tal: no és fins el 1819, quan Bolívar converteix els territoris de Nova Granada en la Gran Colòmbia), La curiosa proposta de canvi de nom, que hagués fet justícia històrica a l’almirall, virrei i governador general de les Índies, va ser comandada per grans personalitats americanes i europees i es veu que no va reeixir per ben poc. Una altra idea que en aquells temps tampoc va tirar endavant al congrés americà va ser la presentada pels espavilats descendents de l’Americo, que volien una compensació econòmica pel tema del copyright del nom. Quina barra! (Publicat en el 3 de vuit- 21/10/2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada