dimarts, 15 de març de 2016

Qui té gana, pa somia!

Les xifres de les audiències televisives que ens donen els mitjans, és a dir, quins són els programes de tv més vistos a Espanya i també a Catalunya, fan posar els pèls de punta! Tota una colla de canals de baixa estofa i escombrall omplen bona part de les hores d’oci de molta gent, que es pensen que cultura és només allò que fan per la tele. També cal comptar entre els seus espectadors aquells a qui els agrada la conya barata i els exabruptes que neixen a la gola dels famosos que ho són per insultar-se. Aquesta hipòtesi de personatge planer i consumidor de tele-porqueria abunda: a les nostres terres també i tots els coneixem. Poden ser amics, veïns i, fins i tot, podem ser nosaltres mateixos. La majoria són gent que constata amb indiferència –i potser enveja– el triomf de xoriços que tenen com a única virtut el seu desconeixement de la paraula honestedat. La brutícia mental de la que fan gala molts dels protagonistes d'aquesta incultura televisada, mostra la seva niciesa mental: si no parlen de merda, no saben de què parlar. Tot el seu submón se circumscriu només a allò que fa referència a les neurones ubicades de melic avall: simple i escabrosa escatologia amoral. El problema rau en que l'allau de sutzeses de certs programes d'audiència massiva, està deixant un pòsit de llordesa colossal que serà molt difícil de pal·liar, d'eradicar: una espècie de forat d'ozó mental i cultural insuportable. No m'és fàcil trobar explicacions raonables a tanta nul·litat de la raó, enfront de la clàssica i contrastada tríada: cultura de l'esforç, importància del treball, honor de la cultura. S'ha de dir també que les xarxes socials en són, en part, responsables d’aquesta buidor que ens aporta la post-modernitat. La manca de filtres, i la possibilitat de dir la teva des de l'anonimat, dota de poca credibilitat a una part significativa d'opinions i pàgines que poden esdevenir un gran basar de pornografia intel·lectual i de l'altra. Em direu que sóc un exagerat i que, mai com ara, per tenir la llibertat d'estar connectat i triar allò que volem veure o en qui volem parlar i amb qui no. Sí, és cert: però només per uns quants privilegiats, no pas per la immensa majoria del personal. Fa poc, una organització suposadament cultural va proposar una votació massiva per Internet per decidir, per majoria, quins són avui els monuments que la gent considera com les noves meravelles del món, enfront de les construccions mítiques del món clàssic. I clar, varen sortir autèntiques bestieses, com ara el Crist Redemptor de Rio de Janeiro, una espècie d'estàtua de formigó de 30 metres, sense cap interès artístic ni històric. Ah, la cerimònia de proclamació de les noves meravelles va ser presidida per les estrelles més rutilants del no res: Cristiano Ronaldo, Jennifer López, etc. Visca la democràcia cultural! Qui té gana, pa somia!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada