La calça al garró, senyal de cabró!
«Ai, president, m'agrada que em remenis les mamelles amb delit i em grapegis el teixó amb passió. Vols que em tregui les calces? Ara mateix, aquí? No, això mai! Vols dir? Ai, ai, m'entabanes, em mates, em moro, mira quines tremolors! Què dius que vols que et faci? Mare meva, boss, però què dius, vols que llepi el melindro a l’home més poderós del univers? No i no: tu que t'has pensat! Bé, com vulguis, tu ets el que mana: ara mateix m’hi poso. Pensa, però, per un moment, que si entrés algú al despatx oval es trobaria tota la carn a l'olla. Sí, sí, ja sé que tu no tens que donar explicacions a ningú, per això ets el més gran senyor de la terra, oi? I jo, per tu, amo meu, faré el que calgui. Espera, espera, para una mica, que m’ofego! No tinguis tanta pressa, home! No veus que vaig perduda i en prou feines puc respirar! No vols que em despulli del tot, my dear? Bé, tu mateix Bill! No, no, no te'n estiguis i posa’m el puro allà on vulguis. Així, així... Quin tros de boc el meu president! Aquí em tens, submisa, agenollada, plena de tu; orgullosa del meu poder vestal. Si vols, dispara'm la pistola sobre els morros, Bill, com si fossis el mateix Buffalo!! Oh, no, no et preocupis: ja saps que soc una golafre i tot m'ho empasso! D'on treus aquesta força, mira: tot el vestit nou tacat. No passa res! Saps, my lord, que porto, fil per randa, els comptes de la joia nostra d'aquestes darreres setmanes? Sí, fins ara tenim deu melindros fins a la gola i una vessada fora de test: precisament aquesta, tot tirant lo blanc! Mmmmmm..., quin delit. Segur que ja en tens prou per avui? Tens feia? D'acord man force one, ja me'n vaig. Besa'm per última vegada. Per cert: la setmana vinent no podré venir a veure't. Que com és això? Doncs perquè un fiscal inquisidor de ment malalta pervertida m'ha fet dir tot allò que no volia i ara, a tu, a l'home més valent de l'univers, et voldran fotre escales avall! Ho sento Bill... La justícia clama: la calça al garró, senyal de cabró! Ja veuràs, darling, com els hipòcrites de sempre et voldran humiliar, i diràs a tothom que et vulgui escoltar la mentida més comuna: no ho faré mai més, ho sento! Després de fer pública penitència, i ferit fins a cotes insuportables, agafaràs la maneta de la teva comprensiva doneta i juraràs davant la bíblia: ingodwetrust.» (Extret de «Poor America!», memòries apòcrifes d'una jove becària de nom Mònica L., en el vintè aniversari del presidencial joc amorós.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada