divendres, 20 de desembre de 2019

Abans s'atrapa un mentider que un coix!

Llegeixo unes declaracions del general Ballesteros, que ara és el director de Seguretat Nacional. En una entrevista recent assegura que el seu principal objectiu és lluitar contra l’onada de falses notícies que el món independentista fa circular per la xarxa, i que tant perjudiquen la marca España.  Vaja: un altre il·luminat, okupa de l’Estat, que té molt de poder i pateix la síndrome guerrera. Anem apanyats! Visca la boina! Una boina amb molts títols i medalles, segueix sent una boina! El problema de les fake news és que ningú no les reconeix com a pròpies. El diari el País –i tants d’altres– publica dia sí i dia també, informacions absolutament falses i tendencioses referents a tot allò que passa a casa nostra. I mai no serà prou equànime per mirar de no publicar segons què. Són pura intoxicació, disfressada d’un periodisme seriós que va dirigit a uns lectors que ja els hi està bé que Catalunya sigui l’ase dels cops. Mira que no voler ser espanyols! On s'és vist això! Els consumidors d’informació som, en general, cada vegada menys crítics amb els nostres referents informatius i polítics i, per tant, les empreses de comunicació  –mai neutrals–  es veuen més encoratjades que mai per falsificar la realitat fins a extrems difícil de suportar. El món s’ha tornat en poc temps ingovernable i als votants se’ns en fot la veritat o falsedat del missatge polític: només volem el poder per un dels nostres. Encara que menteixi més que paraules digui. Fa anys dèiem que s’agafa abans un mentider que un coix...  Aquí tenim un vell refrany que s’ha tornat, doncs això, vell. Per què, siguem francs: avui s’enganya públicament amb molta alegria i és molt difícil desemmascarar els fariseus farsaires, amagats sota poderosos paraigües. Estem millor informats que mai i també millor desinformats. Canals de radio i televisió. Plataformes digitals i diaris tradicionals. Instagram, Twiter, Facebook, Whatsapp, Blogger, Google, Youtube, Telegram, etc. etc. En tot el dia es fa difícil trobar moments de silenci en què hom pugui parlar amb sí mateix. Vivim immersos en una mena d’intoxicació informativa massiva i gratuïta: dades, dossiers, estadístiques, col·loquis, enquestes, reportatges, anuncis, rumors, notes, manipulacions. Prou, sisplau! No sé com, però crec que la democràcia, tal i com ara l’entenem, té els dies comptats. Comencem a sentir prestigioses veus que estudien comportaments electorals, com el professor canadenc André Blais, que proposa modificar radicalment els vigents sistemes electorals. Fins i tot es parla d’escollir els representants polítics per sorteig, com ja feia la rica i potent Atenes fa segles i se’n van sortir prou bé... Aniríem millor si els nostres alcaldes i diputats fossin escollits per sorteig públic, entre tots aquells que s’haguessin inscrit? Interessant qüestió!

Cap comentari:

Publica un comentari