Col·laboracions en el setmanari penedesenc "El 3 de Vuit". Des del 15 de setembre del 2011 Pere Casanovas i Santacana
divendres, 19 de maig del 2023
Llamp d’inútils!
Un any més, Sant Jordi ha estat tot un èxit... Festa grossa arreu. Increïble a Barcelona. Tothom compra llibres i més llibres. Una altra cosa és llegir-los. Comprar és un fàcil. Llegir és més difícil. Els escriptors consagrats de sempre publiquen un nou llibre cada molts anys i van fent una mica a esquenes de la festa del llibre. Avui, el paradigma de l’escriptor és una persona coneguda, que surt per la tele i fa no sé què, i de passada escriu quatre cosetes i ven milers i milers de llibres. Tot això en un país farcit de bons escriptors joves, que feina tenen a vendre dos-cents exemplars de la seva novel·la i feina tindran a treure el caparró entre tanta faramalla mediàtica. Però això sí, la festa del llibre i la rosa és increïble. La gent fent cues i cues per aconseguir que aquella senyora coneguda o aquell periodista famós et signi el llibre que acabes de comprar i no llegiràs mai. Només per això sol, els catalans ja som un poble diferent de tots els pobles que es fan i és desfan. Sempre sotmesos, sí. Sempre obedients, sí. Però increïblement diferents. Voldríem fer la nostra, però com que som gent de pau i els altres no, doncs així ens va. No ens agrada barallar-nos amb ningú per cap motiu, i si convé ens deixem atonyinar sense problema: és la nostra manera de ser i fer. Som el que fem i no el que pensem... Ara comença la campanya electoral per les municipals i tots els candidats treuen a passejar la seva cara amable, visiten mercats plens de senyores i senyors riallers que fan veure que omplen la cistella, quan en realitat formen part de la comitiva del candidat. Totes les persones que aspiren a un càrrec electe parlen amb la boca plena de la seva ciutat estimada, i també repeteixen allò de que bé ho faria jo i que malament ho has fet tu. Manipula i somriu. Mana i mama. Quan més gran és la ciutat, més obra pública i més martingales i comissions. En aquest broc gros de la política es dona una mescla pornogràfica de gent molt preparada, exigent i disciplinada en el treball, barrejats amb un poti-poti de vividors que es mouen impunement i plàcidament dins la cosa pública. Abans potser eren més conscients del seu cretinisme i s’amagaven a la foscor, com les rates. Ara ja no els cal i els més agosarats fins i tot fan ostentació pública de la seva estupidesa. Només cal posar-los un micròfon al davant per fer palesa la seva ignorància disfressada de la prepotència que els dona el mateix càrrec que ocupen. A tall d’exemple, aquests dies hem constatat, un cop més, que Renfe no va ni amb rodes. I de qui és la culpa? Doncs està claríssim! El responsable ha estat un llamp! Una subestació de control important crema per culpa d’un llamp, en un dia que no va caure ni un llamp per allà la vora! I el responsable màxim d’Adif en aquestes terres, acostumat a no dir mai la veritat, diu sense parpellejar. «Ha sido un relámpago». Llamp d’inútils! Després de la victòria històrica i sense pal·liatius de l’1 d’octubre del 17 i la posterior cagarel·la del polítics implicats, ja es veia a venir que aniríem pel pedregar. Però mai dels mais ningú s’hagués imaginat la Generalitat convertida, ara sí, en una gestoria plena de capitosts abaixant el cap davant el poder central. Tal com deia un que feia de Montilla: «Visc a Cataluña»!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada