Rentar-se les mans!

He trobat molt poca documentació relativa a la riera de Llitrà. En prou feines està documentat el seu naixement entre les torrenteres properes a l’Avellà. Travessa els termes de Font-Rubí, Vilobí, Pacs, Vilafranca i Monjos fins arribar al Foix, amb un recorregut total que potser s’aproxima als 20 km. En tot cas, fa anys era una riera important que donava rec a una munió d’horticultors que treballaven vora els seus contorns. Jo, de petit, m’hi havia banyat en ple estiu, capbussant-me en els múltiples tolls d’aigua clara i neta que saltejaven el seu recorregut. Després, cap els anys 70, la instal·lació massiva de granges a l’entorn de les rieres va fer que l’aigua baixés de tots colors, menys del color de l’aigua. També, en aquest capítol vergonyant, hem d’afegir-hi les múltiples industries i negocis vorers que hi abocaven porqueria amb total impunitat. Però els rigorosos controls sanitaris que l’ACA ha aconseguit imposar i la pròpia extinció d’aquest tipus d’explotacions ramaderes ha fet que ja no se’n tiri de merda a la riera. Però, clar, si al canvi climàtic li afegim que el consum d’aigua s’ha multiplicat per 10, el resultat és que la rieres baixen seques o quasi. La terra ha dit prou! Si ens centrem en el tram final del recorregut vilafranquí de 3,5 km, podem dir sense embussos que en una bona part és un cau de merda. Us proposo que un dia aneu a donar un tomb pel tram comprès sota de la carretera de la Munia, fins arribar als Monjos. Aigua pútrida, infecciosa, de color marró, lletosa, violeta, negra. Fastigós. Un espectacle lamentable, impropi d’una Vilafranca del segle XXI. Tot plegat tercermundista. I en aquest cas no es tractava d’una fuita casual, sinó d’una desídia estructural que ens hauria de fer caure la cara de vergonya a tots plegats. Això que la mateixa web de l’Ajuntament informa que es pot ser padrí de la Riera de Llitrà, agafant una responsabilitat i un compromís amb l'entorn natural de la comarca. En aquest padrinatge s’hi poden veure noms d’institucions i empreses vilatanes de primer ordre. Custòdia del territori en diuen! Ens expliquen que fa pocs anys s'hi van fer tasques de neteja i desbrossament, de plantació d'espècies de ribera, de senyalització de nous camins, entre d'altres. Menys mal! I no es tracta solament de la riera putrefacta de Llitrà en aquell tram, sinó de tot l’entorn que encara queda per edificar: literalment, un gran abocador. Llaunes, plàstics, vidres esmicolats, matalassos esbotzats, cotxes desballestats, etc, al costat mateix de lluents empresses de renom. Tothom vol rentar la cara al territori, però molts només s’hi renten les mans!