Ara és l'hora que el pet és fora!

Aquests dies estava llegint MANIAC. Una complexa i atractiva història novel·lada, relativa a la vida –en molts casos turmentada– i les relacions personals d’una colla de científics hongaresos, superdotats i jueus, que van sortir per cames de la persecució dels nazis. Tot rutlla a l’entorn de John von Newmann, personatge irrepetible, una ment extraordinària, un home sense límits ni tampoc escrúpols. Els militars americans els van acollir entusiasmats. En pocs anys el seu esforç intel·lectual va suposar una formidable empenta d’allò sempre bàsic pels ianquis: «Let's Make America Great Again». Sota la batuta del duo von Newmann i Klara Dan, la seva dona, va sorgir allò que en podríem dir el primer ordinador capaç d’interactuar amb els humans mitjançant fitxes perforades. Era una màquina monstruosa, grossa com un tren, instal·lada en càmeres refrigerades, carregada de milions de circuits, vàlvules i transistors. La primera feina destacada que li van encarregat al «maquinot» va ser que calculés els complexes paràmetres que permetrien la construcció de la bomba d'hidrogen. La famosa bomba H! La seva explosió descomunal, a la tardor de 1952, va fer desaparèixer una illa sencera del Pacífic i van deixar esquifides a Little Boy i a Fat Man, allò que set anys abans havien estat les criatures atòmiques de l’Oppenheimer. La bomba H era (i és) tan monstruosa que els mateixos que la van fabricar van quedar estupefactes davant del seu poder d’anorreament. Alguns d’ells fins i tot es van trastocar en veure el diable en persona. El gran pet d’Hiroshima i Nagasaki encara retronava dins les consciències de tota la humanitat i no en tenien prou! Bé, la història ja la coneixem i la guerra freda ha passat, però la calenta, no! Les bombes nuclears segueixen ben guardades i a punt de que algun bèstia amb poder –n’hi ha molts– decideixi acabar amb la vida animal al planeta. Només faltava en aquesta estrafolària orquestra nuclear el divertit líder de Corea del Nord, que si no fos perquè té el que té, fins i tot ens faria gràcia! Tot s’aguanta pels pèls... Menys mal, però, que ara arriba la IA, o sigui la Idiotesa Absoluta, també anomenada Intel·ligència Artificial. Em fan gràcia els noms que els propis inventors posen a les seves joguines. És com anomenar ‘Serveis d’Intel·ligència’ a feines que, habitualment, fan persones que no cal que siguin gaire intel·ligents per fer-les. La IA –reitero, Idiotesa Absoluta– ens porta a imaginar un món on aviat no caldrà pensar gaire: les màquines ho faran per nosaltres. Ara pla! El propi von Newmann ho tenia clar: «Contra el progrés, no hi podem fer res» Ara és hora, que el pet és fora!