dimarts, 15 de novembre del 2011

Agafar la figa pel capoll!

El gran diccionari descriptiu i etimològic del català-valencià-balear, és a dir, l’Alcover Moll, recull, en el seva entrada relativa a figa, dotzenes i dotzenes d’espècimens de figues, vull dir de varietats del fruit de l’arbre Ficus carica. Fa pocs anys n’hi havia una (de figuera) a cada casa i era una festa collir-ne els fruits. La preuada, saborosa i cada vegada més desconeguda figa, amb el temps, ha anat deixant la seva petja al costumari popular. Així podem trobar més de vint-i-cinc frases fetes que inclouen la paraula figa i no menys de trenta refranys amb la figa com a protagonista. No ho sé del cer però apostaria que, després de les cireres, és la fruita que més agrada als ocells. Fer el niu vora una figuera és cosa d’ocells carregats d’enteniment, encara que cap au no faria mai el seu cau damunt d’una branca del mateix arbre: massa visites inoportunes i perilloses a la porta de casa. És sabut que la fulla de la figuera capta la humitat que envolta l’arbre, creant en el seu entorn un microclima que atenua la calda. I a més a més, fa bona olor. Què més vols! A Menorca diuen que, si a l’estiu, una al·lota fa una becaina sota una figuera, es lleva refredada de figa. La fusta de l’arbre no és bona per cremar: fumeja, no fa brasa, té poc poder calorífic. Abans de l’arribada del cautxú, la llenya fibrosa del tronc s’emprava per fabricar els frens dels carros. El làtex que surt quan trenques un brot o fas caure una figa verda es fa servir com a coagulant de la llet dels mamífers. El meu avi utilitzava aquest làtex per combatre les berrugues. El joc popular de la llet i la figa és més vell que l’anar a peu. Quantes coses hauríem de saber! Us he de dir que jo he provat això de les berrugues i funciona. No solament elimina la berruga, sinó que, alerta, també és menja la pell del voltant. O sigui que és un remei natural però, molta cura amb la seva aplicació sinó us voleu quedar sense pell! Les flors de la figuera comú són secretes i creixen dins el receptacle que s’acabarà convertint el la pròpia figa. Obre una figa i veuràs la flor barrejada amb la polpa molsuda. També hi ha tot un mercat de figues seques que estan al nostre abast durant l’any, encara que el gust no és el mateix! A casa nostra tenim molts altres tipus d’espècies de ficus. Dels que donen fruit també coneixereu les figueres de moro o nopals. És un cactus de punxes traïdores, flors delicades i figues també apreciades. Fer figa, no estar per figues, sa figa encara no és madura, figues d’un altre paner, pesar figues. Figues per a tot. Fins i tot per ser un figaflor, o sigui un titafluixa, una bleda assolellada, un fleuma, un ploramiques. Tot i ser una fruita molt delicada i suculenta, amb els anys, i de forma inconcebible i misteriosa, ha baixat molt el seu consum. La prova és que comença a ser difícil trobar-ne de fresques al mercat. Hi ha gent, jove i no tant jove, que no n’ha tastat mai cap ni una. No saben l’experiència que es perden: el gust exquisit que s’hi dóna xuclant una bona figa de coll de dama.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada