divendres, 22 de gener de 2021

Parlen cartes i callen barbes!

L’any vint ha decaigut. No sabem què podem esperar d’aquest nou vint-i-u però, tal i com van les coses, em sembla que més aviat poc. De moment, les vinyes reposen i els pagesos s’esforcen en la tradicional poda: verga a verga, cep a cep, fins a netejar tots i cadascun del cinquanta milions que en tenim plantats al Penedès. Si alguna cosa del cultiu del raïm no ha canviat gaire en els segles és l’esporga. Ara, amb les tisores pneumàtiques, és més fàcil, sí, d’acord. Però encara no s’ha inventat cap robot que pugui fer-ho com una persona de la terra: temps al temps. Terres cendroses, ocres, calcinades: és temps d’hivern i les vinyes van esgotades. Tots anem una mica igual: jo, al menys! Poca energia al cos i l’ànima en pena. I si algun dia, per rutina, engego la ràdio o la tele, aleshores sí que n’hi ha per arrencar a córrer! L’hivern comença quan s’acaba la nit més fosca, més llarga. Des del solstici no han passat ni tres setmanes i el dia allarga ja vint minuts. Neva, diuen les imatges que ens arriben, tot i que aquí, al meu poble, no. Vol dir que seguim de ple dins un llarg hivern i això enllangoreix la poca esma que encara arrosseguem. Assegura la lingüista Carme Junyent, que d’això en sap un tou, que, avui, només un 40% de catalans parla català habitualment, malgrat que més d’un 80% l’entengui. Diu: «Històricament, se’ns ha castigat tant per parlar la nostra llengua que estem programats per renunciar-hi de seguida» Els castellans i la seva llengua se’ns mengen. Potser d’aquí uns anys serem independents en castellà. Ho firmaríeu això? Aquí a la Vila, el comerç és horrorós: tothom es passa al castellà de seguida. No fos cas que perdéssim una venda per mor d’unes paraules. És la submissió a la llengua dominant, diu la Junyent. Afegeixo jo: i la submissió a l’amo, al que mana de veritat. La llengua de les porres del primer d’octubre. Tot i així, és ben cert que, avui en dia, ningú no ens obliga a parlar espanyol a casa nostra. Ho fem voluntàriament, destres vassalls, per evitar-nos maldecaps. TV3 és líder d'audiència, d’acord, però no diuen mai que aquest lideratge suposa mitjanes d’un 15% d’espectadors. D’altres televisions catalanes s’emporten el 5%. Això vol dir que la resta, un 80%, és televisió en castellà. Fa poc sentia una mentidera professional, que cobra per ser-ho, que deia –a Madrid– que el espanyol està proscrit a Catalunya. Òstia, i és una dona d’aquí: nascuda aquí i que viu aquí de tota la vida! Per què hi ha gent que s'odia tant a si mateixa? Cap respecte per aquests botiflers sense escrúpols, gent sense cultura ni principis, espècimens tòxics. Una cosa és pertànyer a un partit polític i, en conseqüència, no dir mai tota la veritat –Nietzsche dixit– i l’altra, és mentir sense fre i deshonestament. Parlen cartes i callen barbes! Des que l’he vist fanfarronejar, m’han entrat unes ganes tremendes de dar-li la raó i per això he decidit parlar només en català durant tot l’any vint-i-u: arreu i sempre. Potser també ho faig per equilibrar una mica la balança dels que només parlen en castellà, que són molts. Molts. Us hi apunteu? Eh, que no és una tasca fàcil! El català depèn de tu, és el títol del nou assaig de la Carme Junyent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada