dimecres, 20 de novembre de 2019

Segons els guanys, la despesa!

L’altra dia vaig acompanyara un amic a una d’aquestes noves oficines de la Kaixa, plenes de  caixers automàtics que la gent gran no sap utilitzar. La veritat, no tenia clar si allò era un banc, un casino ple de màquines escurabutxaques o a una sala de jocs de rol infantils: potser tot alhora. Els bancs espanyols estan acomiadant una part important dels seus treballadors per intentar seguir endavant amb el mercadeig monetari. Diuen que tenen problemes de tresoreria, és a dir, no tenen diner líquid, encara que declarin milers de milions de guanys. Tot és una pura farsa comptable. El sistema petaria només que féssim cua durant dos dies per treure els nostres diners. Ara fa uns anys, en una fosca operació especulativa, es van treure de sobre el ruïnós negoci de les hipoteques fallides  i la conseqüent possessió de milers d’habitatges que no es vendran mai. Pobres bancs, castigats per la gestió nefasta d’uns directius de pacotilla. Quines llumeneres! Per cert, tot això es va pagar alegrement amb diners públics provinents de les nostres butxaques, prèvia modificació de la Constitució en una nit! No sé perquè no es dediquen a la política d’alta volada gent honrada que té prou capacitats per la cosa pública i no aquests pelacanyes saberuts que tenen molts títols i pocs estudis. La niciesa intel·lectual i la vulgaritat del principals actors polítics que hem vist a la campanya electoral estatal–salvem el comunista de la cueta– provoca basarda. L’Estat, ara mig arruïnat, té problemes per pagar les pensions. Doncs, a veure qui té pebrots per plantejar que els bancs, que tornen a tenir beneficis, es facin càrrec de les pensions fins a retornar les extraordinàries ajudes públiques rebudes. Naturalment, ningú no es prou eixelebrat per fer una proposta tant sensata, radical i democràtica d’aquest calibre! Ara, la banca bulímica podrà manipular els nostres estalvis al seu gust –encara amb més impunitat– i per postres els haurem de pagar comissions! El món al revés: quin desgavell! Potser haurem de tornar a guardar els cèntims dins la calaixera,  amagats entre els enagos de la iaia. I mentre tot això passa, els sindicats majoritaris segueixen posant-se de perfil amb la mamella ben agafada, no fos cas. Grans empreses multinacionals, que paguen impostos ridículs, s’estan fent els amos del O.K. Corral, disparant a tort i a dret, sense control. Un capitalisme desbocat i atroç s’ens menge vius, mentre els grans mitjans de comunicació, propietat d’empreses sense escrúpols, imposen un relat carregat de mentides per tal de fer virar el vot popular cap a una dreta obscena. Diuen que els joves, la majoria dels quals viuen a precari, passen de tot. Bé, ja ho veurem: tenen el futur a les seves mans i pot passar de tot! Personalment, trobo a faltar la creació urgent d’uns CDP –Comités de Defensa de les Persones– prou forts i contundents, que facin tremolar les velles estructures i no, precisament, amb càntics obsolets i el lliri a la mà. Segons el guanys, la despesa!

Cap comentari:

Publica un comentari