dilluns, 15 d’abril de 2013

Rosa, l’amor s’hi posa!

Vista des d’una certa distància, la Terra és de color blau: complexos sistemes d’ones electromagnètiques —entre d’altres raons— provoquen aquesta percepció cromàtica del nostre planeta. Però si toquem de peus a terra, no és el blau sinó el verd qui mana durant bona part de l’any! Només cal saber mirar. Traieu aquests dies el nas per la finestra i assistiu bocabadats a l’espectacle que la primavera ens ofereix. Les nostres terres del Penedès són sacsejades per una explosió de colors que ens omple la retina de joia. Els colors de la terra, eixuta durant l’hivern, donen pas a un panorama de tonalitats, on els verds en surten clarament guanyadors. Sienes, castanys, violetes, marrons, caobes, carabasses, sèpies i rojos, amb totes les seves variacions cromàtiques i matisos—cendrosos, vermellosos, fumats, rovellats —donen pas al Verd. I ho posem amb majúscula perquè el verd és el senyor dels colors de la terra. Bé, a menys que anem al desert, on pocs verds hi trobarem! I els verds són infinits. Per sobreviure a la selva de la natura, les plantes les veuen de tots colors. El verd oliva no té res a veure amb el verd alzina. I el verd de la menta, res a veure amb el verd de la falguera. Al pèsol no li agrada el color de la síndria. Totes les plantes són molt orgulloses de la seva estirp i volen el seu verd personalitzat: res de semblar-se entre elles! Els gens s’encarreguen de recordar a cada un d’aquests éssers vius quin color ha de vestir per començar; després, el cicle vital i el clima matisen els tons inicials. I no diguem res dels canvis de to segons l’hora del dia: els colors de l’alba i del capvespre. O les ombres canviants que matisen coloracions impossibles: Victor Erice filma un Antonio López atribolat a “El sol del mebrillo” (1992), per culpa del moviment aparent del sol. Cada llengua està farcida de coloracions i en fem ús de forma natural. Fins i tot podem tabular moltes de les frases fetes i mots d’ús corrent per la via cromàtica. Un home de color, els colors del meu equip, vermell com un pebrot, treballar com un negre. Amb el color negre hem d’anar amb peus de plom: sovint podem emprar termes que poden ser titllats de racistes! Humor negre, punt negre (en una carretera amb molts accidents), novel·la negra, mercat negre, pesta negra, caixa negra (avió), cobrar —o pagar —en negre (sovint i sempre que podem), veure-ho negre (fosc, difícil). Ferit d’arma blanca, lliurar un xec en blanc, tenir carta blanca, votar en blanc, nit en blanc, tir al blanc, quedar-se en blanc (en un examen), una blanca (nota que dura dos temps i equival a dos negres). I les dues alhora: negre sobre blanc (expressar una idea amb claredat), en blanc i negre (sense color). Fer-se un blau, un casc blau (soldat de l’ONU), planeta blau, zona blava, sang blava, blaugrana. Blanc-i-blau: periquito! Menjar-se un marró! Un dia gris o un dia gris (en negatiu); una eminència gris (en positiu i negatiu). Febre groga (asiàtica), pàgines grogues, camagroc. Rosa i blau (nenes i nens), roig (comunista), alerta roja, telèfon vermell, números vermells, planeta roig (Mart). Verd (ecologista), un verd (un bitllet de dòlar), estar verd (inexpert), ser un vell verd. Rosa: que l’amor s’hi posa!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada