Furgonetes
plenes a vessar omplen els xamfrans de carretons a sobreeixir. És
hora de buidar la càrrega i abastar la ciutat. Avituallar és la
paraula. Un grup de gent diversa i uniformes llampants s’entreté
amb la ploma: jaqueta i pantalons verds, sabates esportives,
walkie-talkie a la cintura. Escombra en mà, netegen la ciutat per
deixar-la polida com una patena. O, almenys, a fer-ho veure. Paga
l’alcalde! Rere seu avança un objecte municipal mecanitzat que fa
un soroll de mil dimonis i xucla amb avidesa tot allò que se li posa
pel davant. Tres policies color blau, en edat de ser bons avis,
castellans cepats, caminen dropos cap a la central del districte.
Duen enfundades sengles pistoles molt voluminoses i lluents que
serviran per fotre-li un tret a tots aquells que es portin malament.
Els forns ja fa estona que han obert i treballen de valent: pa, coca,
croissants; els forners fan cara de voler plegar! La premsa matinera
arriba al carrer i un home gros, amb les mans grosses, descarrega
d’una furgoneta bruta, groga i grisa, pesats plecs de diaris que
van lligats amb cordills que ja no són de cànem. Pel carril
reservat circula la nena blanca de la bicicleta negra de disseny i
els texans de disseny blancs, arremangats fins a mitja cama blanca
per no embrutar-se’ls amb la cadena negra. Du a l’esquena una
motxilla negra retolada amb lletres blanques on diu: “Escola
Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de
Catalunya”. A cada pedalada que dóna ensenya la minúscula tireta
del tanga amagat entre les galtes del cul. Un discret tatuatge fa de
polsera imaginària, encerclant el seu turmell de plata.El
termòmetre de la cantonada marca intermitent, incansable, 8:30h i
20ºC; 8:30h i 20ºC. Avui farà calor. Molta calor! Les obres de la
rambla costen d’acabar! Paletes mig blancs i manobres negres del
tot reneguen en àrab o amazic mentre fan el cigarret recolzats en
les casetes metàl·liques que els hi fan de vestidors. El dia serà
dur i llarg. El tabac mata: la feina, també! Salut! La senyora que
s’està traient el carnet governa amb poca traça el León de
l’autoescola. L’immens pitam que l’acompanya carrega el vehicle de força centrífuga i
s’haurà de veure si podrà dominar el cotxe i girar per
l’avinguda! Un vell jardiner rega els joves lledoners, les mèlies
i els til·lers de la rambla nova. Fa pocs dies va ploure a bots i
barrals i no caldria pas regar. Però la regla d’or de totes les
feines és universal: no facis preguntes si no vols tenir problemes.
Només calla i rega. I, sobretot, no pensis! No sé si és més vella
la vella gossa o la vella iaia. Totes dues tenen prou anys per anar
tirant a poc a poc. Cada dos metres fan una paradeta tècnica:
s’aturen, agafen aire i... continuen fent camí. No crec que
arribin mai a casa. Tampoc no tenen cap pressa: ningú no les espera,
ni per dinar, ni per sopar, ni per res. 3 de Vuit- 16/09/2011>/span>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada