diumenge, 15 de febrer de 2015

Embolica que fa fort!

Passejava l'altra dia per la Rambles barcelonines, millor dit i per ser més precisos, pel seu tram inicial: la Rambla de Santa Mònica. Uns cartells municipals anunciaven no sé què d'una festa ecumènica i de respecte a totes les religions, paganes o no. Una ofrena a tots els déus, vaig interpretar jo! Desvagat com anava, em vaig aturar uns moments en una paradeta multicultural que tenia molt d'èxit, si més no, atenent al nombrós grups de creients i tafaners que, com jo, feien el badoc. Us he de confessar –aquest verb s'escau perfecte ara i aquí– que vaig quedar anímicament estamordit en observar la parafernàlia d'elements diversos que sobreeixien pel damunt de la taula, on uns beatífics cristians somreien als passavolants, invitant-los a acostar-se a les seves creients posicions. Rosaris i textos bíblics anaven de la mà d’alcorans i sures del profeta. Els típics kipà jueus o solideus (solideu, només a Déu) compartien espai amb els kufiya palestins: tota una proposta angelical. Uns pergamins mostraven una de les famoses màximes de Confuci, traduïdes del xinès mandarí: “Una casa forta i indestructible té aquests quatre pilars: pare valent, mare prudent, fill obedient, germana complaent”. També m’hagués agradat poder llegir alguna de les sempre sucoses sures medievals de l’Alcorà, que tant ens preocupen avui en dia. Llàstima però –maleït el meu escàs bagatge lingüístic– de no entendre gran cosa: ni de l’àrab, ni de l'arameu, ni del sànscrit, ni del xinès, res de res, fora d'allò que en diríem l'entorn més proper. Damunt la taula també lluïa joiós un Menorà jueu o canelobre de set braços, ubicat al costat d’una bandera vaticana. Vinga, embolica que fa fort! Ah!, me’n oblidava, enmig d’aquest inversemblant poti-poti apareixia, naturalment, una fotografia de l’inefable Oliveres, profeta del pacifisme avant la lettre, que anava acompanyat d'una somrient monja revolucionària que busca aixopluc a l'alou, on no hi neva ni plou. A primera vista no s’hi veia cap exemplar del Capital d’en Marx, però segur que, remenant una mica, l’haguéssim trobat. També s’hi mostraven altres elements indesxifrables, pertanyents a cultes inconnues pel que això subscriu. Tota aquesta sorprenent mescla d'elements donava força, vida i color al parc temàtic exposat damunt l’altar multicultural de la Rambla comtal, on s’oficiava aquesta increïble litúrgia ecumènica. Només vaig trobar a faltar unes cartes del tarot, unes piràmides energètiques i unes roses de Jericó, per aconseguir un clímax esotèric de primera magnitud, que de ben segur hauria estat l’enveja dels nombrosos bruixots de tota mena i condició, profetes de les ciències ocultes, l’endevinació i el no res, que avui dia envaeixen pornogràficament les nostres xarxes de comunicació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada