Magnífica exposició la que planteja el Comitè de Solidaritat Catalana de la Catalunya Nord, a Perpinyà. “55 Urnes pour la liberté”, sota una idea del creador local Esteve Sabench. És ben bé allò de que una imatge (en aquest cas una urna) val més que mil paraules. No entraré ara en el detall d’aquesta sorprenent proposta en què, cadascun dels 55 artistes escollits manipula una urna (autèntica) de l’1 O. El resultat final aconsegueix tocar la fibra sensible de l’espectador que, sorprès i corprès, entén d’una volada què va passar a Catalunya l’u d’octubre del 2017. I, per els que vàrem viure en directe aquell dia històric, encara més! Bé, no patiu i tampoc no cal que aneu a Perpinyà -- cosa sempre joiosa --, perquè a partir del proper 1 d’octubre (aniversari potent), podrem gaudir de la mostra en el mateix recinte d'Arts Santa Mònica, a les rambles barcelonines. Els responsables municipals ja poden començar a preparar un estudiat cordó de seguretat, perquè el fatxa sempre està alerta i segur que voldrà intervenir! I clar, com que aquest espècimen, de tarannà elemental, no sap construir, doncs ja sabem allò que podem esperar d'ell. En aquest sentit, a Perpinyà tampoc estaven massa tranquils ja que per aquelles contrades l’extrema dreta és molt nombrosa i, fins i tot, és fàcil que el proper alcalde sigui un d'ells. En fi, estem immersos en una Europa perversa, desmemoriada, perillosa, en què només preocupa el capital. Encara, però, deunidó la gent de la Catalunya Nord que té interès per la cultura catalana i l’activitat que es desenvolupa en aquest sentit, tot i tenint en compte la força centralista de l’estat jacobí francès. Aquell que, si fos per ell, implementaria sense contemplacions l’amic Borrell, que ara arrossega la seva trista figura de ministre sense vergonya per les cancelleries d’Europa, amb més pena que glòria. Els seus estèrils esforços als platós televisius internacionals, per intentar amagar la realitat de la tossuderia catalana, xoca de front amb la imparcialitat del periodisme honest. Qui vol mentir, gran memòria ha de tenir! Pobre poblatà que no el volen veure ni al seu poble. La lluita continua i veurem què ens deparen els propers mesos, encara que, dins de les lògiques discrepàncies partidistes, la força que sorgeix l’1 O té unes arrels profundes i segueix intacta. Només cal veure l’espectacular panoràmica de la Diagonal durant la Diada. Magnífics dies aquests de setembre per carregar piles: Port de la Selva, sempre amical i en aquestes dates reposada; Céret, esplèndida, màgica, artística; Perpinyà, acollidora, activa, mostrant encara el senyoratge d’haver estat capital del Regne de Mallorca. I, per què no, amarats de l’enyorança i somni d’uns països catalans que ens neguem a esborrar de la memòria històrica col·lectiva: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. El magnífic (i terrible) retrat que Stefan Zweig dibuixa del tenebrós revolucionari francès, Fouché, ajuda a omplir aquestes hores de finals d'estiu, en un llarg cap de setmana a l'ombra de bons plats a taula i la companyia exquisida de bons amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada