Com anell al dit!

Tothom coneix la noticia: el papa ha destituït el bisbe de Mallorca després de saber-se que mantenia una relació sentimental amb la seva secretària i ajudant Sònia que, com és natural, estava casada amb un altre senyor. Davant d'aquests fets, tots els esgarrapacristos del món mundial s'han estripat les vestidures tot enyorant la santa inquisició i reclamant, no només el trasllat del bisbe, sinó que el fotin fora de capellà i que es busqui la vida. I ara! On ses vist tanta barra i deslleialtat! El cas és que aviat farà un any que el marit, un funcionari del Consell Insular fill d'una bona nissaga mallorquina, en veure el pa que s'hi donava, va fer seguir la dona per un detectiu que va certificar les nombroses visites fora d'hora a les estances privades del bisbe. Però el cert és que no ha sortit a la llum cap foto compromesa, cap gravació telefònica, cap testimoni: re. Re de re. El bisbe ha admès això sí, que es tractava d'una amistat especial que, en cap cas, va esdevenir una relació impròpia. Ah!, quina expressió més interessant aquesta que es van inventar els advocats d'en Clínton després de que el boss sucumbís davant la suculenta becària Lewinski! Ara, a Mallorca, només s'ha pogut verificar un innocent intercanvi d'anells de compromís en Déu, que duien la paraula Caminant gravada i no pas els noms d'ambdós, tal i com algun ateu havia fet córrer en un principi. Diu el prelat que només formaven un grup d'oració: això sí, un petit grup format només per ells dos, caminant. I no és bonic això? Al Face, o al Whatss tothom forma els grups que vol, on s'intercanvien mil bestieses i ningú no diu re. I doncs perquè aquest acarnissament amb aquest bon home que només ha fet que expressar el seu amor més pur cap a la seva estimada en Déu. Res de relació sentimental, ni de vincle amorós! Pregar: només pregar i fora temptacions. A veure quants de vosaltres serieu capaços d'aguantar-se nits senceres i caps de setmana folgats, només resant i resant! Eh, va sigueu sincers... Després hem sabut que l'home d'ella, o sigui el banyut en la pregària, de nom Mariano de España —poca broma amb el nom— culpa al bisbe del trencament de la parella. Home Mariano, si les coses no anaven gaire bé, potser tu també hi tindries alguna cosa a veure, no? El mateix bisbe declara a la ràdio: «La Sra. secretària, professora d'economia a la UIB, és una excel·lent professional que ha desenvolupat molt bé la seva tasca. Jo no he fet res de dolent”. I jo que m'ho crec Xavier o mossèn o com sigui que m'hagi de dirigir a tu, ex-benemèrita personalitat de la diòcesi de Palma. Diu l'espia que els va seguir durant mesos que era el mateix prelat, a vegades vestit amb xandall, qui li obria la porta del garatge perquè ella tingués el cotxe aixoplugat mentre duraven les oracions. I què? Això només vol dir que l'home bisbètic, quan convenia, també era capaç d'arremangar-se i anar per feina com qualsevol altre mortal. Després, ja en privat, és ben possible que la fes riure en cantar-li antigues i cristianes melodies. «Bendita la luz del día / y el Señor que nos la envía / ¡Bendito el Niño Jesús / bendita Santa María! // Con Dios me acuesto / con Dios me levanto / con la Virgen María / y el Espiritu Santo // Cuatro esquinitas / tiene mi cama / cuatro angelitos / guardan mi alma».