Els adagis són vells, antics: alguns molt carques! Ja no surten nous refranys, elements literaris festius, producte d’una certa saviesa popular. I com que fa molts anys que es van repetint els mateixos, doncs molts traspuen una misogínia gens dissimulada, que era prevalent ara no fa tant! Perquè comparar una dona amb un cargol és ben ridícul, encara que sigui només a nivell de rima consonant. Ni al sindicat de llogateres se’ls acudiria dir «Pel juliol, ni home, ni cargol». La nostra societat continua arrossegant una bona dosi de masclisme secular, d’aquell que no fa mal, diuen, però que explica molts patrons patriarcals vigents. No som masclistes, de la mateixa manera que no som racistes. I tant! Al Penedès hi viuen desenes de milers de persones vingudes de fora ―em van ensenyar a dir que eren immigrants― i una gran majoria ho fan amb condicions deplorables. Els nostres pobles, Vilafranca també, estan plens de cases buides i pisos sense ningú. Volem el millor per a tots ells, però no els hi volem llogar un pis o una casa: preferim tenir un habitatge tancat, abans de llogar-ho a un moro o a un negre. Però no som racistes! Una gran majoria malviuen amuntegats i treballen sota mà a preus ridículs i són, en definitiva, els que fan que la comarca prosperi. Collint olives o esporgant ceps per una misèria. En proporció, cobraven més les colles de temporers murcians i andalusos, que venien en massa a collir raïm cap els anys setanta. Parlant d’altra, estem en plena crisi d’oficis artesans i ningú no fa res per posar fil a l’agulla. Tothom vol que els seus fills siguin enginyers, comunicadors, dissenyadors, o funcionaris i que treballin en un despatx amb aire condicionat. Res de treballar amb les mans, que això fa pobre! Per què hem abandonat, oficialment, els oficis? Els que ens governen estan més preocupats pels problemes de transgènere, per exemple, que només afecta a un percentatge ridícul de la població, que no pas allò que afecta a una immensa majoria. Tothom es pregunta: com és que, avui en dia, costa tant trobar un lampista, un fuster o un paleta? I la cosa empitjora, perquè molts d’aquests oficis estan en mans de professionals que d’aquí deu anys estaran jubilats! Aquestes persones que venen de fora seran imprescindibles perquè el país funcioni, al menys en la seva vessant més primària: els serveis. Però és molt difícil superar les traves administratives, en tot allò que fa referència a les homologacions. Molts hauran de treballar sota mà durant molt anys! Jo en conec uns quants d’aquests nouvinguts amb ofici i ganes de pencar, i he de dir, sense caure en cap bonisme malaltís, que la majoria són gent competent i treballadora, que només busca un bri d’esperança pels seus...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada