Els psicòlegs de moda rebutgen tot allò que sempre ens havien explicat del coeficient intel·lectual de cada persona. Avui, en aquest món absolutament relativista, ja no té valor dir que una persona és intel·ligent. No volem puntuacions excloents. Tots hem de ser iguals davant del món, i això és resol posant-hi adjectius inclusius, que no deixin ningú fora del gran teatre de la vida. Jo sóc intel·ligent emocional i tu, intel·ligent visual. Ella és intel·ligent musical i l’altra, intel·ligent interpersonal. Apa-li! Visca la llibertat i qui no es conforma és perquè no vol! Però si amb tot aquest totum revolutum, que frega el desgavell, no en teníem prou, no passa re, perquè la força del llenguatge també s’ha pervertit definitivament. Ara es parla sense enrojolar-se de: contenidors intel·ligents, intel·ligència artificial, serveis d’intel·ligència, intel·ligència animal... La realitat del dia a dia, però, ens diu que el talent és un bé escàs que està en període d’extinció. Si ens hem de fiar de les màquines perquè ens diguin què hem de fer, anem llestos! Perquè rere les màquines hi han interessos gegantins que apunten tots en la mateixa direcció: el control de les persones i la deshumanització del ésser humà, valgui l’oxímoron. Només cal engegar la tele i veure quin bestiar hi surt a cada moment, per comprovar que les persones dotades d’una certa clarividència, fa anys que estan de vacances. I no parlem sisplau de les xarxes de comunicació, perquè aleshores si que ens pot explotar el cap, veient que qui més seguidors té, més brama i més camí d’ase dibuixa al seu pas. Segur que n’hi ha un munt de persones amb el cervell molt ben moblat, i jo mateix en conec uns quants que no paren de pensar i analitzar, però veient el panorama d’idiotesa generalitzada que ens domina, eviten la faramalla i prefereixen passar desapercebuts. Hem deixat de pensar socialment i la inactivitat mental destrueix l’intel·lecte: el sentit comú i la pensa no estan de moda. Els càrrecs de primera fila política, mediàtica, social, s’han deixat en mans de gent possiblement voluntariosa, però escassa de llums intel·lectuals. Ja no tenim miralls on veure’ns reflectits! L’ideari esquerranós del comunista Gramsci, que va sentenciar allò tan bonic del pessimisme de la intel·ligència i l'optimisme de la voluntat, també se’n ha anat a norris. Hem de tenir cura dels rucs voluntariosos, perquè no hi ha res més perillós que un mesell amb voluntat! La història ens ho demostra cada dia! Potser ens falten ments àgils i potents que tinguin prou coratge ―i lideratge― per trobar les claus que trenquin aquest individualisme ferotge que ens assota. Cada ase s’enamora del seu bram!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada