Aquesta expressió d’anar pel pedregar, era emprada fa temps pels nostres avis pagesos quan havien de moure’s amb el carro i el cavall per camins plens de pedres, que ho eren quasi tots! El cavall ensopegava, el carro trontollava i el traginer, assegut dalt el banc, no parava de renegar, mentre feia servir les xurriaques per esperonar el bestiar. Càsum aquest, l’altra i el de més enllà! Abans es renegava molt i molt perquè la vida era dura: molt dura! Tots aquells que ara tenen de seixanta en avall, naturalment, no en saben res de tot això. Millor per ells! La meva generació — soc nascut exactament mitjan segle XX — ha passat de veure la mare cuinant amb carbó o fent bullir l’olla en el foc a terra, a tenir cuines d’inducció i micro-ones, que no sabem ni com funcionen, però ho fan! Hem passat d’escoltar el parte de Radio Nacional de España per la ràdio, a tenir sofisticats sistemes de comunicació wifi i milers de canals de televisió. Impossible abastar-ho tot! I ja no parlem de les nostres entretingudes tardes infantils/juvenils buscant en les enciclopèdies alguna clau que ens obrís les portes del món. Amb Internet, tota aquesta recerca és instantània i ja no queden misteris per descobrir. Ens han robat la màgia de l’aprenentatge lent i rigorós, i allò de fer-nos grans a poc a poc, llegint els contes dels Germans Grimm, o de l’Andersen. Tres porquets, la Ventafocs, el Patufet, la Caputxeta Vermella. Ara tot és massa immediat, massa fàcil, en un món que no en té res de fàcil i menys que ho serà en un futur proper. No m’agrada ser pessimista, ni melancòlic i no signaria pas allò se que els temps passats van ser millors. No; de cap manera! Cada generació ha anat trobant les pautes per resoldre els mots encreuats de la història: a vegades a hòsties! Però és la naturalesa humana i ja ho deia fa segles el comediant romà Plaute: Homo homini lupus! D’ençà la segona guerra mundial, allò que coneixem com Occident, ha viscut una època de prosperitat i pau, tot i les múltiples matisos que s’hi vulguin posar. Sembla que això s’acaba. Alguns poderosos farsants han guanyat el poder democràticament, perquè la gent s’ha tornat boja. I la bogeria és imprevisible. Tot i que els experts en psiquiatria no parlen mai de bogeria, sinó de trastorns mentals! Una espècie de virus de la ximpleria s’ha apoderat de bona part del personal i, de ben segur, és molt més perillós que qualsevol Covid. Contra el virus hem trobat vacunes. Contra la desmemòria i la fluixesa de cervell no hi antídot possible i la humanitat s’entesta, un cop més a agafar el camí del pedregar! Haurem de tornar a aprendre a ben renegar: la mare que em va parir!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada